XANTHORRHOEA GLAUCA

Nom comú: lògicament no té nom comú català, però l’anomenen “black boy”, ja que després d’un incendi queda tot ennegrit i les fulles semblen pèls del cap, després la planta es recupera sense problemes. També li diuen “grass tree”, arbre herba.
Origen: est d’Austràlia
Família: xantorreàcies (Xanthorroeae) (unes 30 espècies) Origen: sud-est d’Austràlia
Etimologia: Xanthorrhoea, xanto, del grec, que significa “groc” i rho que significa “fluir”, fent referència a la seva resina. Glauca, pel color de les fulles (blau-verd).
Descripció: una planta molt especial al cor dels australians. Aquesta planta inusual ha estat part de la història aborigen. Són curioses plantes de tija gruixuda, color marró fosc i de textura fibrosa (de vegades diverses tiges) que poden arribar als 4-5 metres d’altura. És una planta lentíssima (creix 2 centímetres l’any) i comença a formar tronc al cap de 20 anys, però viu uns 400 anys. Les seves fulles, perennes, són llargues i primes, de fins a 1 metre de longitud i apareixen en llargs plomalls arquejats que donen un aspecte molt elegant a la planta. Produeix unes espectaculars tiges florals de fins a 3 metres d’altura, plens de petites flors perfumades de color crema que atreuen abelles i papallones. Floreix a la primavera. Els fruits són càpsules coriàcies, que contenen diverses llavors negres.
Hàbitat: la millor exposició és a ple sol però tolera una mica d’ombra. Aguanta perfectament el sol abrasador de la zona on viu i suporta petites gelades esporàdiques. Viuen a terrenys sorrencs i pedregosos i requereix un perfecte drenatge. Si no plou, cal regar-la moderadament cada 5 dies a l’estiu i un cop per setmana a la primavera i la tardor. Convé tallar les inflorescències una vegada que s’han marcit, conservant les llavors, és clar. No requereixen adobats especials però els va bé un adobat anual d’algues a la primavera. Són plantes molt resistents a plagues i malalties, encara que poden ser atacades per les cotxinilles. Per sobre de tot podem abusar del reg, seria fatal. Totes les xanthorrhoea tenen una capacitat sorprenent de sobreviure als incendis.
Reproducció: es multipliquen per llavors a la primavera i a la tardor. Encara que la seva taxa de creixement és molt baixa, en produir-se per llavor creix més ràpidament. Els primers mesos de vida, la planta requereix molta cura, també amb els regs, el primer més regant com una planta normal, reduint-los a poc a poc. Les arrels de la xanthorrhoea són molt sensibles, i per aquesta raó el seu trasplantament és terriblement complicat. Els jardiners utilitzen molts trucs per aquesta feina.
Utilitats: pels aborígens. L’espiga de la flor mullada fa una beguda dolça. Mengen la part creixent de les tiges de les fulles i les bases blanques d’aquestes. La resina de la base de les fulles és una cola que s’utilitza per fabricar armes i destrals. Ornamentalment és una planta molt desitjada i apreciada pel seu especial efecte. Els primers mesos, i a causa de la dificultat del trasplantament s’ha de tenir molta cura, però una vegada instal·lada és de molt baix manteniment. És ideal per jardins de clima àrid, rocalles i en desnivells. També es poden plantar en testos i contenidors. Avui en dia és tot un símbol per als australians. Té tant d’interès pels jardiners i els seus clients que lamentablement és extreta dels seus emplaçaments naturals, incomplint la Llei que protegeix els entorns naturals. Ha mancat previsió en aquest cas per part dels vivers per evitar arribar a aquesta situació tan penosa. Podeu veure un magnífic exemplar al botànic de Barcelona, quasi a l’entrada.