VIBURNUM TINUS


Nom comú: marfull, santjoanera, llorer bord, lloreret, mentironer
Família: caprifoliàcies (Caprifoliaceae)
Origen: regió mediterrània, autòcton als Països Catalans. 
EtimologiaViburnum, nom genèric clàssic llatí d’una espècie d’aquest gènere, Viburnum lantana, “arbre caminant”. Tinus epítet llatí que denominava l’espècie en temps dels romans.
Descripció: arbust de fulla perenne, de 2-4 metres d’altura, de capçal arrodonit. Fulles oposades, ovades coriàcies, senceres, amb un pecíol curt, verd fosc i glabres a l’anvers i pubescents al revers. Mesuren 4-10 centímetres. Flors petites, d’uns 6 mil·límetres, blanques o lleugerament rosades, disposades en corimbes densos a l’extrem de les branques. La floració es produeix a les darreries de l’hivern o principis de la primavera, encara que pot començar força abans i acabar més tard. Els fruits són drupes d’uns 6 mil·límetres que maduren al començament de l’hivern i tenen un color blavós metàl·lic.
Hàbitat: de forma natural, a Catalunya és molt comú a les contrades marítimes plujoses, on es fa l’alzinar i les màquies, de les que també forma part. També és present però rar al País Valencià i Mallorca. Viu bé tant al sol com a l’ombra. És sensible al vent fort i fred i al fred extrem. Pot assecar-se amb una gelada però no arriba a morir i rebrotarà a la primavera. Exigeix un terreny ben drenat i suporta els que són alcalins. És molt resistent i de fàcil cultiu. Tolera llargs períodes de sequera. Recomanen uns 10 grams d’adob granulat per planta a la primavera. Si volem controlar el seu creixement, podem podar-la després de la floració. Pot patir atacs de pugó i aranya vermella a la primavera i l’estiu. També, si la planta viu a l’ombra, pot patir l’oïdi. 
Reproducció: per llavors, complicat, amb un doble període d’estratificació primer freda a 4 °C, 2-4 mesos, i després càlida, a 20-30 °C, fins 60 dies abans que comenci la tardor. A l’any següent germinaran amb facilitat a la primavera. També algunes espècies de marfull es multipliquen per estaques, col·locades sota vidre amb sorra i boira intermitent. S’utilitza l’empelt per obtenir certes varietats. És habitual utilitzar el murgó per obtenir noves plantes, la fusta de la temporada anterior emet arrels en 18-24 mesos si es fa a la primavera. 
Utilitats: la infusió de fulles de marfull és febrífuga. Els fruits s’han emprat com a purgants contra el restrenyiment. La tintura de marfull es fa servir darrerament en fitoteràpia contra la depressió. El marfull es considera un arbust mel·lífer. En jardineria, el marfull és àmpliament utilitzat. Viu tant al sol com a l’ombra, accepta molt bé la poda, resisteix la sequera, té unes fulles lluents i maques i la seva floració, a l’hivern, és bastant espectacular, i a més és una planta de poc manteniment. Es pot plantar en grups o en solitari o també utilitzar per formar tanques. Es pot plantar en testos grans als patis i a les terrasses.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s