SAMBUCUS NIGRA


Nom comú: saüc, saüquer, saüquera 
Família: adoxàcies (Adoxaciae)
Origen: conca mediterrània i bona part d’Europa 
EtimologiaSambucus, del llatí, provinent del grec, és el nom d’un instrument antic, fabricat amb aquesta fusta. Nigra, prové del llatí i es refereix als fruits negres d’aquesta planta. 
Descripció: és un arbret o arbust caducifoli de 4-6 metres d’altura (rarament arriba a 10 metres). Tronc amb escorça suberosa i branques buides amb una medul·la blanquinosa molt desenrotllada. Fulles peciolades, compostes, disposades en parells oposats de 10-30 centímetres de llarg, imparipinnades amb 5-7 folíols (molt rarament 9), cadascú d’ells de 5-12 centímetres de llarg per 3-5 centímetres d’ample, amb el marge serrat i el nervi central marcat pel revers de la fulla. Les seves flors són hermafrodites, agrupades en grans corimbes terminals notablement aplanats, de 10-25 centímetres de diàmetre. Les flors individuals són blanques, aromàtiques, d’uns 5 mil·límetres, amb 5 pètals. Floreix a mitjans d’estiu. El fruit és una baia amb el calze inclòs, de color púrpura o negrós, de 3-5 mil·límetres de diàmetre, agrupats, que cauen a finals de la tardor i resulta un important aliment per a les aus.
Hàbitat: a la conca mediterrània, el saüc apareix lligat a zones humides com ara rius o llacs. Li agrada viure a terrenys lleugers, no pesants, encara que siguin pobres o àrids. Vol llocs que siguin frescos i humits. Suporta les fortes gelades de -15° a -20 °C. Li agraden els regs regulars sense entollar la terra. És molt atacat pel pugó.
Reproducció: per llavors o esqueixos. Per llavor és difícil a causa de les complexes condicions de letargia que afecten tant a la coberta de la llavor com a l’embrió. El millor sistema seria una estratificació càlida de dos mesos de temperatures de 21-30 °C seguida d’un període de 3 a 5 mesos d’estratificació freda a 4 °C. Aquestes condicions s’aconseguirien de forma natural sembrant a finals d’estiu, i les llavors haurien de germinar la primavera següent. Això és bastant complicat i s’acostuma a utilitzar estaques que poden arrelar amb certa facilitat sota vidre, si ho fem a la primavera o tardor, essent aquest el sistema més utilitzat. 
Utilitats: la fusta dura i forta, s’utilitza en torneria. Els fruits s’utilitzen per a fer aiguardents i fins i tot vins. També s’utilitza en flaires per problemes de pell i en infusió per calmar la tos, com sudorífic, per rentar els ulls, taques al rostre i per fer gargarismes per a les angines i les genives inflamades. Els fruits són depuratius i l’escorça és purgant i diürètica. Ornamentalment es cultiva per les seves flors i fruits fent grups o en solitari. Els seus fruits són molt apreciats pels ocells.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s