CAESALPINIA SPINOSA

dsc_4760caesalpinia spinosa inflorescencia (1)169710-1Nom comú: tara, cesalpínia espinosa.

Família: Caesalpinaceae

Origen: Natiu a molts països de Sud-amèrica, Bolívia, Veneçuela, Colòmbia, Argentina, Perú, etc.

Etimologia: el gènere Caesalpinia està dedicat a l’italià Andrea Caesalpino (1519-1603) botànic, naturalista i mèdic. L’epítet específic spinosa indica l’abundància d’espines a les seves branques.

Descripció: petit arbre perennifoli, d’uns 6 metres o poc més d’altura, de capçada globosa, branques curtes i peludes, amb espines còniques i recorbades entre els nusos. Tronc curt, molt sovint ramificat des de la base, que dona l’aparença de diversos troncs d’escorça grisa i rugosa. Fulles bipinnades compostes, paripinnades amb fins a 5 parells de pinnes de 6-14 centímetres de longitud i sovint amb espines al raquis. Són de textura coriàcia, de color verd fosc i lluent a l’anvers i més clar al revers, on la nervació és més evident. Inflorescències en raïms terminals, densos, de 8-20 centímetres de longitud, agrupats al final de la ramificació. Les flors són bisexuals. El seu color és groc o ataronjat. El fruit és un llegum pla, oblong, indehiscent, de 6-12 centímetres i 2,5 centímetres d’ample, contenint 4-7 llavors, negres i rodones. Aquest llegum envermelleix durant la maduració, essent bastant atractiu.

Hàbitat: natural dels vessants andins, aquest petit arbre acostuma a créixer lent els primers anys, accelerant els següents. S’estima una exposició a ple sol o una mica d’ombra. És indiferent a què el terreny sigui sorrenc o argilós mentre sigui neutre fins fortament calcari. Suporta les gelades quan l’arbre ja és adult, encara que no molt intenses. És un arbre resistent a la sequera i no li agrada el vent. Tolera bé la poda. Hi ha uns quants exemplars al jardí botànic de Barcelona i tots llueixen esplèndids.

Multiplicació: per llavors, molt millor les de la tardor anterior, i remullar-les 24 hores. Sembra ben entrada la primavera.

Utilitats: és un arbre que el conreen per obtenir dels seus fruits tanins i gomes utilitzades com a espessidors a la indústria alimentaria, també en l’adobat de pells i en la fabricació de certs medicaments. La seva fusta és duradora. També s’utilitza com a arbre ornamental, en grups o alineacions, per l’atractiu de les seves flors, llegums vermelles i boniques fulles, tenint molt poc manteniment i estan perfectament adaptats al litoral mediterrani.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s