SABAL BERMUDANA

DSC_3921.jpgdsc_3919dsc_9178dsc_3934dsc_9179Nom comú: Sabal de les Bermudes
Família: arecàcies (Arecaceae)
Origen: Illes Bermudes.
Etimologia: Sabal, nom genèric d’origen desconegut, segurament vernacle. Bermudana, epítet geogràfic que al·ludeix al seu origen, les Illes Bermudes.
Descripció: hem triat aquest sabal i no un altre del mateix gènere (n’hi ha quinze espècies), ja que l’hem pogut fotografiar a Barcelona i totes les espècies de sabal tenen moltes coses en comú. És una palmera que excepcionalment pot arribar a una altura de 25-30 metres d’altura, però que no acostuma a passar de 15 metres, amb un tronc de fins a 55 centímetres de diàmetre. Fulles, amb el pecíol nu, en forma de ventall circular i amb nombrosos folíols. Cada fulla mesura d’1,5-2 metres de llarg, amb 40-60 folíols de fins a 70 centímetres de longitud. És una palmera monoica amb flors blanques una mica groguenques, d’uns 5 mil·límetres, agrupades en grans panotxes de fins a 2,5 metres de llarg que arriben més enllà de les fulles. El fruit és una drupa de color marró fosc, primer verdós, arrodonit, que conté una sola llavor.
Hàbitat: és una palmera tolerant a la sal, i increïblement resisteix períodes de fins a -13 °C (això una palmera del tròpic, que mai ha vist aquestes temperatures). Requereix insolació plena, és molt resistent a la sequera, als vents marins i indiferent al tipus de terreny. Com totes les sabals, són de lent creixement. Aquest sabal és un dels més utilitzats als jardins del sud-est d’Europa i també hem de dir que les diferents espècies de sabals hibriden fàcilment entre elles, i per aquesta raó de vegades és difícil diferenciar quin tipus de sabal és. Amb aquesta mateixa resistència al fred intens, rusticitat respecte al terreny, tolerància a la sequera, al salnitre i al vent marí, podem parlar del Sabal Palmetto (Bahames), Sabal minor (sud dels EUA) la més petita, Sabal causiarum (Haití) una de les més belles, o qualsevol d’elles. Cap d’elles té capitell o espines i totes tenen les fulles en forma de ventall. Un gènere realment sorprenent. Per desgràcia totes són de lent creixement.
Multiplicació: com la majoria de palmeres, remullar en aigua uns quants dies les llavors ben netes i ficar-les a una bossa tancada de turba humida ben escorreguda, que no degoti, a una temperatura entre 26 i 30 °C i a l’ombra. Trigaran uns 40/60 dies en germinar.
Utilitats: d’aquest sabal en concret s’utilitzaven les seves fulles per teixir barrets i exportar-los a la Gran Bretanya. També feien forats al tronc per extreure la seva saba i fabricar el “bibby“, una forta beguda alcohòlica. Durant el segle XVII la immensa majoria de les cases a les Illes Bermudes, tenien el sostre de fulles d’aquesta palmera. Ornamentalment tot el gènere sabal és tan atractiu com increïblement resistent, i per aquesta raó és molt aconsellable plantar-les tant aïllades com en grups o alineacions. Ja fa un temps que les podem trobar a molts vivers a la Península Ibèrica.

dsc_7770

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s