BANKSIA INTEGRIFOLIA

p094130030bz-750DSC_9460.jpgdsc_4726dsc_4727dsc_4728

Nom comú: coast banksia (nom en anglès), banksia de la costa

Família: Protaceae

Origen: costa est d’Austràlia

Etimologia: Banksia, gènere dedicat a Joseph Banks (1743-1820), botànic del famós Kew Garden. Integrifolia, del llatí integer, integrifolius-a-um, amb el marge de la fulla sencer.

Descripció: és una espècie d’arbre perennifoli amb formes molt variables. El més habitual és trobar un arbre d’uns 25 metres d’altura, però que en llocs abrigats pot arribar als 35 metres. A llocs més exposats creix com un arbret retorçat d’uns 5 metres d’altura i a llocs molt exposats no passa d’arbust. Habitualment té un sol tronc robust, retorçat i nodós, amb l’escorça rugosa. Les fulles són verd fosc a l’anvers i platejades al revers (això crea un efecte magnífic els dies de vent), creixent en verticils de 3 a 5 fulles. Les fulles adultes tenen el marge sencer. Mesuren 4-20 x 6-3,5 centímetres Les fulles juvenils tenen els marges amb unes poques dents curtes i són més grans. Les flors (característiques de totes les plantes del gènere) es desenvolupen en forma d’espiga floral (bottlebrush), composta amb centenars de flors densament col·locades en espiral envoltant un eix llenyós. La inflorescència és cilíndrica de 10-12 x 5 centímetres. Acostumem a ser de groc pàl·lid a groc, però també poden ser verdoses i de vegades rosades. Aquestes espigues no són tan prominents com en altres espècies de banksias. Després de florir i marcir les parts de la flor, apareix un con, un eix llenyós amb molts fol·licles incrustats. Al començament els fol·licles són verdosos i sedosos, però gradualment maduren fins a tenir un color gris fosc. Cada fol·licle conté una o dues llavors. La llavor és negra, de 6-10 mil·límetres de llarg amb una ala plomosa negra.

Hàbitat: de forma natural no apareix més lluny de 50 km de la costa, en terrenys sorrencs i pobres, als estuaris dels rius o a dunes estabilitzades. És doncs un arbre molt rústic que sobreviu a terres molt pobres, tant sorrencs com argilencs, millor de pH neutre, però és molt important que drenin bé, ja que són molt sensibles a la podridura de les arrels. Prefereix una exposició solejada i presenta bona resistència a la salinitat i als vents marins. És resistent a la sequera i a les gelades moderades. Els exemplars que hem vist llueixen molt ben adaptats al clima del litoral mediterrani. És interessant saber que aquesta banksia rebrota després d’un incendi.

Multiplicació: per llavors, no requereix (com altres protaceaes) cap tractament previ. És millor sembrar-la abans o just després de les fortes calors de l’estiu.

Utilitats: els aborígens donaven multitud d’utilitats a l’espiga floral, tant com a aliment, és molt dolça i atractiva per les abelles, com a pinta pel cabell. A Austràlia és un arbre profusament utilitzat als carrers i jardins propers a la costa. Els nostres vivers comencen a cultivar aquesta espècie tan interessant per plantar a prop de la costa mediterrània. Podem veure un exemplar magnífic al botànic de Barcelona.

tree_signed_resized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s