BAHUINIA GRANDIFLORA JUSS.

Nom Nom comú: bahuínia, pota de vaca, arbre de les orquídies.
Família: cesalpiniàcies (Cesalpinaceae).
Origen: nord d’Argentina, Uruguai.
Etimologia: Bahuinia, gènere dedicat als germans Bahuin, botànics suïssos (segles XVI-XVII). Grandiflora, epítet llatí, de flor gran.
Descripció: petit arbre caducifoli, tant a causa del fred o de la sequera, d’uns 7-8 metres d’altura i capçal en forma de copa. Branques espinoses a les axil·les foliars. Fulles molt característiques, són bilobulades amb les nervacions molt marcades, que semblen l’empremta deixada per la pota d’una vaca, de color verd clar. Les seves flors, blanques, grans, reunides en raïms i amb 5 pètals, s’obren a primera hora del matí per tancar-se a la tarda i perdre els seus pètals; i així des de finals de primavera a principis de l’estiu. El fruit és un llegum llenyós de color marró clar, d’uns 10/15 centímetres, aplanats, de vegades retorçats, que quan s’obren deixen anar llavors arrodonides i planes de 8-10 mil·límetres de color marró fosc o negre. Madura ben entrada la tardor.
Hàbitat: planta que requereix exposició a ple sol. Diuen que no suporten les gelades però llegint articles argentins seriosos (lloc d’origen) diuen que poden resistir temperatures de fins a -6 °C, essent potser la bahuínia més resistent al fred, això sí, li agrada la calor i els climes temperats. S’estima els terrenys fèrtils, rics en nutrients i ser adobat convenientment. És de terres silicis i més aviat alcalins. El terreny ha de ser profund i permeable. Si aquest arbre no disposa d’aigua suficient a l’època de més calor, perd les fulles. Si la podem després de la floració, mantindrem el seu capçal més dens i florit. No són arbres que pateixin plagues ni malalties.
Reproducció: arbre de fàcil multiplicació per llavors, utilitzant les de la tardor anterior i remullant-les 24 hores.
Utilització: Alguns estudis indiquen que tenen propietats terapèutiques i poden ser utilitzades per tractar la diabetis i la glucèmia. Ornamentalment és un arbre ben adaptat al nostre litoral, fins i tot creix de forma espontània. A causa de la seva preciosa floració es pot cultivar tant com a peu aïllat, formant grups o en alineacions, sempre que puguem proporcionar aigua a l’estiu. Podem veure uns quants exemplars als Jardins Mossèn Costa i Llobera, a Barcelona.