DRACAENA DRACO

Dracaena_draco_AlamedaPK-1DSC_2190DSC_2188G118-06
Nom comú: drago, drago de les Canàries, dragó, dracena
Família: agavàcies (Agavaceae)
Origen: les Illes Canàries. També es pot trobar al Marroc, Madeira, Cap Verd, i els Açores.
Etimologia: tant el nom genèric com l’específic deriven del grec drakaina (femella del drac) pel seu suc vermellós, que suposaven era similar a la sang del drac.
Descripció: és una espècie de planta arbòria de lent creixement (triga uns 10 anys a créixer un metre) i que pot arribar a 12-15 metres d’altura. Es caracteritza per tenir una única tija, cilíndrica, llisa de jove i que es torna rugosa amb l’edat. L’escorça és de color gris platejat i de les seves esquerdes surt una saba de color vermell fosc. Aquesta tija no presenta anells de creixement i només podem saber-ne l’edat amb les fileres de branques, ja que la planta es ramifica, després de la primera floració (al cap de 10 anys), cada 15 anys. Aquesta planta d’aparença arbòria és coronada per un dens capçal, en forma de paraigües, amb fulles gruixudes i coriàcies d’un color entre grisenc i glauc, de 50-60 centímetres de longitud i uns 3-4 centímetres d’amplada. Les flors, que surten en raïms terminals són de color blanc. Els fruits, carnosos d’1-1,5 centímetres, són rodons i de color ataronjat.
Hàbitat: al seu origen, els podem trobar entre els 100 i els 600 metres d’altitud, en el conegut com a bosc termòfil i el matoll suculent de les illes. Cal destacar el famós drago d'”Icod de los Vinos ” (Tenerife), al qual li calculen més d’un miler d’anys. Requereix exposició a ple sol. És una planta rústica, de fàcil cultiu, però prefereix els climes càlids i suporta febles gelades. S’estima el terreny i ambients secs, però sense excés de sal. El seu pitjor enemic és l’excés d’aigua a les seves arrels, tant sigui per excés de reg com per un insuficient drenatge. Tolera bé la contaminació urbana. No suporta la poda, només cal treure les fulles seques.
Reproducció: per llavors o per esqueixos, tant de tija com d’arrel.
Utilitats: “la sang de drago” té propietats medicinals i ha estat molt apreciada a l’antiguitat com a cicatritzant. Artesanalment utilitzen les seves fibres i el tint. Ornamentalment és una planta molt apreciada per zones de parcs o jardins de clima subtropical o mediterrani on no arribi el reg de la gespa, per exemple zones decoratives semiàrides o rocalles. També és plantada en testos per decorar patis i terrasses amb el seu aspecte tan particular i una mica cridaner.

dragon11

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s