CYCAS REVOLUTA

DSC_9812DSC_9833DSC_9083DSC_9266

Nom comú: ciques, palma de sagú, sagú del Japó, cica, xica

Família: cicadàcies (Cicadaceae)

Origen: Illes Ryūkyū, al sud del Japó

EtimologiaCycas, deriva del nom grec kykas, empleat per Teofrast, filòsof i naturalista (segle VI-III aC) per designar un tipus de palma que resulta desconeguda o no identificada. Revoluta, amb referència al creixement circular de les seves fulles.

Descripció: les ciques són unes plantes molt antigues, pràcticament es tracta d’un fòssil vivent. Fa més de 300 milions d’anys que són al nostre planeta, és a dir, van aparèixer abans que els dinosaures. Sembla una palmera, però no ho és. És de creixement lentíssim, podent trigar 20-30 anys a aconseguir un metre de tronc. Els exemplars més antics (poden viure uns 200 anys) arriben a fer un tronc de 5-6 metres. Aquest tronc és gruixut i pelut i acostuma a mesurar uns 20 centímetres de diàmetre. Els troncs es poden arribar a ramificar diverses vegades des de la base. Les fulles són perennes, de 50-150 centímetres de longitud, pinnades, rígides i punyents, coriàcies, d’un verd brillant fosc i disposades en forma circular, com una roseta. Les fulles velles moren gradualment, i les noves, que es desenvolupen en pocs dies una vegada a l’any, creixen més llargues. És una planta dioica. Les inflorescències creixen al cabdell de la planta. La masculina té al centre de la planta una pinya allargada, i la femenina produeix una massa d’ovaris que després de la fertilització es converteixen en llavors peludes de color ataronjat d’uns 4 x 3 centímetres.

Hàbitat: requereix molta llum, ja que farà fulles més curtes i lluentes que si la llum és tènue. És una planta que s’adapta perfectament a viure a l’exterior al litoral mediterrani. És desenvolupa bé als terrenys rics i profunds i per sobre de tot ben drenats. Podem adobar-la una vegada a l’any posant adob orgànic a prop del tronc. Resisteix una temperatura de -5 °C i gelades més fortes (-11 °C), però en aquest cas perd les fulles que rebrotaran amb el bon temps. També suporta les fortes calors. En general podem dir que és una planta rústica, resistent a la sequera, només regarem quan veiem la terra una mica seca, i no requereix molta cura. No cal podar-la, només tallar les fulles velles i grogues. És atacada sovint per la cotxinilla. Hem de dir que totes les parts d’aquesta planta són tòxiques, especialment les llavors, i per tant no és planta recomanable per un jardí amb infants.

Multiplicació: per llavors. Es posen les llavors en remull uns tres dies. Omplir un test amb perlita més un terç de vermiculita i regar-la bé. Seguidament soterrar la llavor just fins a la meitat. Posar el test en un lloc temperat i mantenir-la humida. Germinarà després d’uns quants mesos i creixerà molt a poc a poc. Podem multiplicar les ciques per fillols de la planta mare. Els tallarem netament amb un ganivet ben esmolat, a començaments de la primavera i netejarem la ferida amb un fungicida. Deixem els fillols a un lloc fresc i sec unes 3 setmanes fins que cicatritzi el tall. Després utilitzem hormones d’arrelament i els plantem. Aquest sistema és més ràpid.

Utilitats: ornamentalment poc podem dir de les ciques, són unes de les plantes més desitjades, per elegants i atractives, però també de les més cares del mercat pel seu lentíssim creixement. Lluiran magnífiques a qualsevol racó del jardí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s