JUBAEA CHILENSIS

Nom comú: palmera de Xile, palma de mel, palma de coquitos (a Xile)
Família:  palmes / arecàcies (Arecaceae)
Origen: endèmica d’una petita part de Xile, al sud de Valparaíso, Santiago, regió d’O’Higgins i nord del Maule .
Etimologia: Jubaea, el gènere rep el nom de Juba II, un rei berber i botànic. Chilensis, epítet geogràfic del seu país d’origen.
Descripció: potser una de les palmeres més espectaculars, pot arribar a 25 metres d’altura i un tronc (estípit) d’1,3 metres de diàmetre, fins i tot s’han trobat exemplar amb 2 metres de diàmetre, per tant és la palmera amb el tronc més gruixut del món. És monoica i l’estípit (tronc a les palmeres) és cilíndric, llis i de color marró grisenc. Les seves fulles són pinnades i arriben a mesurar de 3 a 5 metres de llarg. Els pecíols manquen d’espines i tenen una espècie de pèl marró. Inflorescències a les axil·les de les fulles baixes protegides per espates semillenyoses, són d’un metre i mig de llarg i de color púrpura. Els fruits són de color groc en madurar i d’uns 5 centímetres, comestibles.
Hàbitat: és una palmera de molt lent creixement, uns 20 centímetres l’any. Requereix exposició solejada encara que de jove prefereix semiombra. Aquesta palmera suporta els -20 °C, essent, junt amb el gènere Butia, l’única de fulles pinnades que suporta gelades dures i continuades. No és exigent quant a la qualitat del sòl, encara que en terrenys fèrtils i profunds, rics en matèria orgànica, amb bon drenatge i recs abundants, farà que creixi més de pressa. En tot cas és una palmera molt resistent a la sequera. De jove també és més sensible als atacs de fongs i insectes.
Multiplicació: per llavors, deixant els petits cocos en remull 3 dies, canviant l’aigua cada 12 hores. Després els plantarem en sòl sorrenc, en lloc temperat, a uns 10 centímetres de profunditat. Els primers germinaran al cap de 7-8 mesos i la majoria al cap de 18 mesos; alguns triguen fins a 2 anys.
Utilitats: El seu fruit, el coquito, sempre s’ha utilitzat com a element primordial a la confiteria xilena. Desgraciadament, i fins fa pocs anys, s’han talat les jubaees per obtenir-ne litres de mel, per fer vi i també per aprofitar el tronc i fer pasta de paper; tot això fins a posar en seriós perill la supervivència d’aquesta meravellosa espècie. Per sort avui en dia tot això està estrictament regulat i s’impedeix absolutament la seva tala, encara però, és considerada espècie vulnerable. Resta un últim problema, l’extracció desmesurada de les seves llavors per vendre-les al mercat asiàtic, ja que les consideren afrodisíaques, i això fa que la regeneració natural d’aquestes palmeres sigui pràcticament nul·la. Sortosament és una palmera que desperta un gran interès ornamental tant per la seva resistència a les baixes temperatures com pel seu aspecte imponent. Comercialitzen plantes relativament petites, ja que trasplantar grans exemplars és econòmicament molt costós i a més pràcticament no es troben. Les podem plantar com a exemplars aïllats o a grans avingudes a causa de la seva gran majestuositat.