LAURUS NOBILIS

DSC_0182dsc_9620ff1e2058d9be897a413e0e551983240cLaurus_nobilis_25bDSC_9709.jpg

Nom comú: llorer, baguer, llor, lloret, llaurer

Família: lauràcies (Lauraceae)

Origen: és originari de tota la conca mediterrània

EtimologiaLaurus, nom en llatí d’aquest arbre. Nobilis, també del llatí, significa “notable”, “cèlebre”.

Descripció: Arbre perennifoli i dioic (plantes masculines i plantes femenines) que pot arribar a una altura de més de 10 metres, amb un capçal dens, fosc i irregular, moltes vegades amb diversos troncs. L’escorça del tronc és llisa i grisenca. Les branques principals són erectes. Fulles simples, alternes, lanceolades, de 6-13 x 1,5-3,5 centímetres, amb el marge lleugerament ondulat, una mica coriàcies, de color verd fosc lluent l’anvers i més pàl·lid el revers, i aromàtiques quan les xafem. El llorer floreix a principis de primavera, i les flors són grogues (tant les masculines com les femenines), i poc aparents. El fruit, en drupa, és carnós i negre quan madura (tardor), de la mida d’una oliva petita.

Hàbitat: de forma natural el trobem a prop de torrenteres i a les valls humides. Creix entre els 0 i els 1.000 metres d’altitud. És un arbre que pot viure tant a ple sol com a l’ombra i, si bé tolera el fred, no suporta les gelades fortes. És poc exigent respecte a la qualitat del terreny, encara que prefereix els lleugers i fèrtils que tinguin un bon drenatge i és resistent a la proximitat del mar. Com no li agrada l’excés d’aigua, només el regarem quan veiem que la terra comença a estar seca. És molt tolerant amb la poda i el retall. Una plaga molt habitual del llaurer és la cotxinilla i també la psil·la, que enrotlla la fulla i hi col·loca dins les seves larves.

Multiplicació: el podem multiplicar per llavors fresques, però és molt lent i per aquesta raó és molt més aconsellable la reproducció per esqueix.

Utilitats: simbòlicament el llaurer ha representat en la cultura mediterrània la celebració del triomf (corones de llaurer) i l’endevinament. Com a planta medicinal és un tònic estomacal. El seu oli essencial l’utilitzaven antigament pel tractament d’inflamacions articulars. En gastronomia s’utilitza sovint la fulla de llorer, tant sencera com mòlta, com a condiment a molts plats. També la seva fusta, molt dura la van emprar els àrabs a la marqueteria. Ornamentalment el llorer és profusament utilitzat, sobretot per la capacitat de retallar-lo donant les formes geomètriques més diverses, també per l’art topiari, i per formar tanques. El podem plantar tant directament a terra com en contenidors o testos grans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s