Ulmus minor

 

Nom comú: om, olm o orm, almudella, mosquiter
Família: ulmàcies (Ulmaceae)
Origen: Europa meridional, Àsia menor i també la Gran Bretanya. Hi ha omedes
naturals als Països Catalans.
Etimologia: Ulmus, nom clàssic llatí de l’om. Minor, del llatí, fent al·lusió a la mida de les seves fulles, les més petites d’aquesta família d’arbres.
Descripció: arbre caducifoli, d’uns 15/20 metres d’altura, excepcionalment fins als 30 metres. És de capçada ampla i densa, una mica ovalada, amb un tronc recte i poderós, d’escorça fosca i esquerdada amb els anys. Les branques són llargues i molt verticals però amb els branquillons disposats horitzontalment. Les fulles són simples i alternes, amb la nervació marcada i tenen una asimetria molt característica respecte del nervi principal. Són aspres, no arriben a 10 centímetres de longitud, ovals acabades en punta i amb el marge serrat. Floració a l’hivern entre febrer i abril amb flors petites gens vestides i d’un color verd vermellós. El fruit és una sàmara que madura a l’abril, quan encara no han sortit les fulles.
Hàbitat: a la regió mediterrània l’om creix, de forma natural, a la muntanya mitjana i també a la terra baixa però sempre vora el riu, acompanyat pel freixe, l’àlber o el salze i altres arbres característics del bosc de ribera. És una espècie amb requeriments força alts de llum. Prefereix terrenys fèrtils i profunds, amb certa humitat, però és indiferent a la composició química del sol. Viu a altituds fins a 1.500 metres i suporta molt bé el fred. Desgraciadament els oms estan força afectats per la malaltia fúngica de la grafiosi, que causa danys molt greus i que arriba a matar el 90% dels exemplars en certes zones.
Reproducció: per llavors, però recol·lectant-les i sembrant-les a continuació, ja que perden el poder germinatiu ràpidament. Germinen en 10/15 dies. També per esqueixos tractats amb hormones d’arrelament.
Utilitats: la fusta d’om és de bona qualitat, fina i fàcil de treballar, per aquesta raó s’utilitza en ebenisteria i fusteria i en peces de fusta que rebin molts cops, per exemple les carretes. La seva escorça s’utilitzava per fer cordes de qualitat. Ja des de l’època dels romans s’ha utilitzat l’om per fer alineacions als camins per donar-los ombra. Avui en dia, i fins que no trobin una solució per aquesta malaltia de la grafiosi, no podem recomanar la multiplicació o plantació d’aquest arbre.