ACACIA SALIGNA

DSC_8820DSC_1294


Nom comú: acàcia de fulla blavenca, mimosa blava, mimosa de primavera
Sinònim: Acacia cyanophylla
Família: mimosàcies (Mimosaceae)
Origen: Austràlia
Etimologia: Acacia, nom genèric derivat del grec akakia, atorgat pel botànic grec Dioscòrides (aC 90-40), que al seu torn deriva de la paraula akis, espina. Saligna, epítet llatí que significa similar al salze, probablement per les seves branques penjants i una certa similitud de les seves fulles. El nom popular de mimosa blava ve del seu color blavós.
Descripció: petit arbre perennifoli que no passa dels 8 metres d’altura (habitualment menys), amb un capçal dens i desmaiat. El tronc és curt amb una escorça grisa i llisa, que s’esquerda lleugerament amb el temps. Les fulles no són realment fulles sinó fil·lodis (talls o pecíols dilatats que fan la funció de les fulles) com passa a moltes acàcies. Aquests fil·lodis són linears o lanceolats, de 8/25 centímetres de longitud per 0,5/5 centímetres d’amplada, amb l’amplada màxima a la part central i de color blavós. La floració, a principis de la primavera, molt abundant, està formada per raïms axil·lars curts amb 2/10 glomèruls esfèrics de color groc intens o ataronjat formats per 25/70 flors molt petites. El fruit és un llegum linear, recte o lleugerament corbat, constret entre les llavors, d’uns 7/15 x 0,6 centímetres i de color marronós. Aquestes llavors les trobem longitudinalment i són d’un color negre brillant.
Hàbitat: arbre de molt ràpid creixement, però de vida curta, que és pràcticament indiferent a la qualitat de la terra i resisteix terrenys molt alcalins. Requereix exposició solejada, és molt resistent a la sequera i accepta la forta calor i les gelades que no siguin molt intenses (zona 8 USA). Una característica molt interessant d’aquest arbre és la gran resistència als vents marins carregats de sal. Ja que la seva capçada és molt densa i la fusta molt trencadissa és aconsellable aclarir l’arbre una mica amb la poda. És sensible a les cotxinilles. Les seves arrels, potents, poden aixecar el paviment.
Reproducció: per llavors que s’han de submergir en aigua per trencar el període de latència. Aquesta planta pot arribar a ser invasora en certes condicions.
Utilitats: la seva fusta s’utilitza com a combustible. També l’escorça serveix per adobar pells i les fulles com a farratge per al bestiar. Seria un arbre molt interessant per reforestar zones totalment àrides si no fos per la seva facilitat invasora. Ornamentalment sí que s’utilitza, per la seva abundant floració, en grups o alineacions molt a prop del mar per la seva resistència als vents marins.

DSC_3239

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s