MORUS ALBA

DSC_3860DSC_1854

 

DSC_0792 (1)

Nom comú: morera blanca, morera de cucs, morera de la seda
Família: moràcies (Moraceae)
Origen: la Xina nord-occidental
Etimologia: Morus, nom llatí d’aquest arbre (en realitat del Morus nigra, molt similar). Alba, de l’epítet llatí albus, blanc, en referència al color dels seus fruits encara que de vegades poden ser també rosats o quasi negres.
Descripció: arbre caducifoli, generalment dioic, i de ràpid creixement que pot arribar als 10 metres d’altura, encara que habitualment el mantenim més baix per raó de les podes anuals. Capçal baix, arrodonit i ben ramificat. Tronc amb l’escorça llisa i marró clar de jove i rugosa i verticalment fissurada amb el pas dels anys. Fulles simples, alternes, amb diferents formes, ovals o acuminades, dentades, de llarg pecíol i lleugerament convexes. Són de color verd clar, brillants i amb els nervis principals al revers. Flors unisexuals, habitualment en peus diferents, molt petites. Agrupades en denses espigues entre l’abril i maig. Produeix una gran quantitat de fruits, molt valorats per l’avifauna, que taquen molt el terra. Aquests fruits són petits, habitualment blancs o rosats però de vegades negres. En realitat són una infructescència formada per nombroses drupes (sorosis). La maduració dels fruits és al juliol o a l’agost.
Hàbitat: la morera blanca és un arbre poc longeu, viu uns 120/150 anys, i menys quan el poden. Requereix una exposició a ple sol. Encara que és un arbre molt rústic prefereix els terres lleugers, no àcids i ben drenats. Molt resistent a la sequera i també a les temperatures extremes, tan fred o calor, però de joves són sensibles a les gelades intenses. Accepta molt bé la poda. Pot ser atacat pel pugó però no de forma important. Podem trasplantar-lo fàcilment a arrel nua.
Reproducció: per llavors o esqueix però les varietats més interessants ornamentalment (Pendula, Kagayamae, Fruitless) s’empelten.
Utilitats: és ben conegut que els cucs de seda s’alimenten de les fulles de morera, encara que ja és una activitat en dessús. La seva escorça s’utilitza per fer cordes de gran qualitat i la seva fusta és de certa qualitat per a botes, peces de carretes i mànecs d’eines. Paisatgísticament és un arbre molt utilitzat, per la seva ombra i ràpid creixement, fent alineacions en avingudes o carrers i donant amb la poda la forma desitjada. Cal remarcar que el seu fruit embruta molt, creant un seriós problema de neteja, i per tant és molt recomanable utilitzar varietats empeltades infèrtils. Podem observar una fulla profundament lobulada característica d’aquestes varietats Fruitless a una de les imatges.

DSC_3833

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s