POPULUS ALBA

thumb_DSC_1275_1024

 

 

 

DSC_8896DSC_8886DSC_8891
Nom comú: àlber blanc, xop blanc, pollancre blanc
Família: salicàcies (Salicaceae)
Origen: centre i sud d’Europa, el Marroc fins a l’Àsia central
EtimologiaPopulus, del llatí, popular, abundant i també sembla que era el nom que rebia aquest arbre antigament. Alba, també del llatí, blanc, pel seu abundant toment blanc del revers de les fulles. Potser també pel color de la seva escorça.
Descripció: arbre caducifoli, alt i corpulent, de forma arrodonida, excepte la var. Pyramidalis i de creixement molt ràpid. Arrel principal i secundàries que arriben a gran profunditat. Molt sovint aquestes arrels donen rebrots. Tronc gruixut amb escorça llisa blanquinosa o grisosa, esquerdada amb cicatrius negroses quan l’exemplar és vell. Branques joves peludes amb l’escorça ben blanca. Fulles simples, alternes, ovals, irregularment lobulades, i de vora dentada. Les fulles joves són blanques i piloses tant a l’anvers com al revers, mentre que les adultes són verdes fosques i glabres a l’anvers, continuant blanques i piloses al revers. Flors unisexuals amb distribució sobre peus diferents, dioica. Formen aments cilíndrics, de 3/6 centímetres i llanosos els masculins i de 8/10 centímetres i més prims els femenins. Floreixen al començament de la primavera i apareixen habitualment abans que les primeres fulles. El fruit és una càpsula ovoide bivalva i glabre que conté nombroses petites llavors molt piloses de tacte sedós. Les llavors només mantenen el poder germinatiu uns pocs dies. Aquests fruits maduren de maig a juliol.
Hàbitat: aquest arbre apareix a les vores dels cursos d’aigua o sobre capes freàtiques profundes ja que té importants necessitats hídriques. Viu fins i tot en terrenys fangosos profunds, resisteix una certa salinitat i la proximitat al mar sense problemes, i pot viure també sobre terrenys calcaris. És un dels arbres caducifolis que resisteixen temperatures més fredes, fins i tot superiors al -30 °C i un dels pocs que competeix amb les coníferes a l’alta muntanya. Aguanta bé la contaminació i suporta les podes enèrgiques. Com a plagues habituals, suporta la mosca blanca i l’oïdi.

Multiplicació: fàcilment per esqueixos o pels rebrots que surten al peu de l’arbre.
Utilitats: el pollancre blanc es planta extensivament, pel seu ràpid creixement i per aprofitar la seva fusta, de poca qualitat, utilitzada bàsicament en fusteria lleugera, com interior de mobles o embalatges i també per fer pasta de paper, obtenint una bona quantitat de fusta en uns 30 anys. En jardineria s’utilitza per al seu bonic contrast entre l’escorça blanca i les fulles de color verd fosc, proporcionant també una ombra de bona qualitat i essent un arbre d’una gran rusticitat. En farmàcia utilitzen bàsicament les fulles i l’escorça com a antiinflamatori i astringent.

DSC_9059

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s