ROBINIA PSEUDOACACIA

DSC_8859DSC_8863

 

DSC_8875DSC_8894.jpg


Nom comú: acàcia borda, falsa acàcia, acàcia blanca o simplement robínia.
Família: papilionàcies / fabàcies (Fabaceae).
Origen: Sud-est dels EUA, introduït a Europa fa uns 400 anys.
Etimologia: Robinia, dedicada al jardiner i botànic francès Jean Robin (segle XVII), primer jardiner a plantar una robínia a Europa. Pseudoacacia, vol dir falsa acàcia.
Descripció: Arbre caduc, de ràpid creixement i una longevitat d’uns 200 anys, que excepcionalment pot arribar als 50 metres d’altura però habitualment no passa dels 20, formant un capçal més aviat estret i poc dens. Escorça gris fosc marronós molt esquerdada. Les fulles són alternes, compostes imparipinnades d’un 15/30 centímetres de longitud, amb 3/11 parell de folíols des d’ovals a el·líptics, verd fosc una mica blavosos a l’anvers i més pàl·lids al revers i que es tornen grogues a la tardor abans de caure. Té estípules convertides en fortes espines. Flors, al mes d’abril/maig, molt nombroses, papilionàcies, blanques, molt aromàtiques, agrupades en raïms penjants d’uns 10/20 centímetres de longitud, que apareixen a la vegada que les fulles. Fruit en llegum oblong i una mica estret i prim, d’uns 5/10 x 1/1,5 centímetres i sense escanyament entre llavors, de color marró fosc i dehiscents, amb 4/8 llavors per llegum. Aquests llegums es mantenen tot l’hivern a l’arbre.
Hàbitat: arbre molt rústic quant a terres, essent indiferent excepte en el cas de terres molt compactes i fortament alcalins. Quan és ben instal·lat suporta molt bé la sequera (no tant quan és jove), i també la contaminació. És molt important que estigui en una exposició ben solejada, ja que les branques, de natural trencadisses, es podrien trencar amb facilitat. Per la mateixa raó no es recomana abonar-lo excessivament , ja que hi creixeria molt debilitat. Poda de formació buscant un únic tronc principal i no fer podes de manteniment si no són estrictament necessàries. El fort vent en trenca les branques amb certa facilitat. Sovint és parasitat pel vesc i els pugons.
Reproducció: és fàcil per llavors sempre que es posin en aigua bullent durant no més de 20 segons. També es poden reproduir pels brots que surten profusament a la base del troc o per esqueix. És de fàcil trasplantament mentre l’arbre no sigui vell.
Utilitats: és un arbre molt atractiu per a les abelles. La seva fusta és molt durable a l’exterior i per aquesta raó es fa servir per a fer esglaons o baranes al jardí i també mànecs d’eines. Abans era habitual que els infants es mengessin les seves flors. Les infusions són calmants, antiespasmòdiques, emol·lients, tòniques i astringents. En jardineria és, potser, un dels arbres ornamentals més profusament utilitzats per a alineacions als carrers que tinguin certa amplitud, tenint en compte que pot aixecar el paviment quan és un exemplar gran. La seva floració, bonica i molt aromàtica, fa que passejar sota aquests arbres sigui una experiència molt agradable. Disposem de nombroses varietats comercials (umbraculifera, casque rouge, etc.), algunes de les quals tenen la flor rosada.DSC_8895

DSC_8860.jpgInformació important: aquest arbre és considerat una de les 100 plantes més invasores a Europa i al nostre país, juntament amb l’ailant, són les plantes que causen més problemes ecològics als boscos de ribera.

DSC_0914

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s