PINUS PINEA

DSC_8758.jpgDSC_7896

 

DSC_8087DSC_8123
Nom comú: pi pinyoner, pi pinyer, pi de llei, pi campaner, pi para-sol o pi bo.
Família: pinàcies (Pinaceae)
Origen: regió mediterrània. Actualment només la zona nord del nostre mar.
EtimologiaPinus, paraula llatina que defineix tots els pins. Pinea, també paraula llatina que vol dir pinya.
Descripció: Conífera molt robusta que pot arribar a més de 30 metres d’altura, encara que l’habitual és que no superi els 12/20 metres. És de creixement lent i viu uns 500 anys. Capçada en forma de globus quan és jove però que amb l’edat es va ramificant amb branques de gruix similar, agafant una forma més aplanada i para-solada i fins a 8 metres de diàmetre. L’escorça és gruixuda, profundament fissurada, formant plaques verticals amples i un color marró vermellós. Fulles en acícules d’uns 10/20 centímetres, agrupades en parells, com tots els pins autòctons, són blavoses quan els pins són joves i verd clar brillant d’adultes. Flors masculines cilíndriques agrupades en espigues, que deixen anar gran quantitat de pol·len de color groc viu. Cons femenins ovoides de 12×24 mil·límetres, solitaris o en parelles i poc nombrosos. Floreix entre els mesos de març a maig, segons les zones. La pinya, de forma globosa o ovoide globosa té una mida de 8/14 x 7/10 centímetres i triga a madurar tres anys, contra els dos anys de la majoria dels pins. Els pinyons, gruixuts, de 15/20 x 7/9 mil·límetres estan coberts per una closca molt dura, i quan són madurs, tenen per sobre una pols negra. Encara que els pinyons de totes les espècies de pins es poden menjar, els del pi pinyoner són els més grans de llarg i de més qualitat.
Hàbitat: aquesta conífera viu a ple sol i requereix moltes hores d’insolació per a fructificar. Vol terres lleugers i sorrencs, silicis, fins i tot viu a dunes fixes, encara que es pot adaptar a altres tipus de terres. És molt resistent a les llargues sequeres i les grans calors, i no li agrada el fred massa intens, encara que resisteix bé les gelades moderades. El podem trobar fins als 1.000 metres d’altitud. Com a plaga destacada, l’ataca sovint la processionària del pi.DSC_8051
Reproducció: es reprodueix fàcilment pels pinyons, arribant a tenir un èxit del 90/95%.  Aquests fruits mantenen molts anys el seu poder germinatiu si els emmagatzemem en un pot segellat a una temperatura entre els 0°C i els -15°C. És molt difícil arrelar les estaques de fusta de pi. És fàcil de trasplantar-lo quan és jove.
Utilitats: la seva fusta és resinosa i de poca qualitat, però resistent a la flexió, i per aquesta raó s’ha utilitzat a les mines i a la construcció. També és utilitzada com a llenya o per a fer carbó, ja que té gran poder calorífic. La seva resina es fa servir per extreure essències per a la perfumeria. Industrialment, el seu aprofitament principal és el pinyó, molt utilitzat a la rebosteria, essent la península Ibèrica el seu màxim productor. És un arbre molt utilitzat ornamentalment a la jardineria a causa de la seva forma de para-sol i la seva magnifica ombra, tant en grups com aïllat. Com a element negatiu podem dir que és un arbre que, al jardí, aporta molta brutícia i requereix podes periòdiques de neteja.

DSC_7836.jpg

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s