PLATANUS ORIENTALIS var. ACERIFOLIA

thumb_DSC_0907_1024thumb_DSC_1816_1024

 

thumb_DSC_0903_1024
Sinònim: molts, Platanus occidentalis, orientalisPlatanus acerifoliaPlatanus hispanica, etc. Hi ha controvèrsia amb el nom botànic d’aquest arbre. Aquest últim nom és l’habitualment acceptat a la Península Ibèrica, però no a fora d’aquesta, on es considera habitualment un híbrid del Platanus occidentalis (americà) amb el Platanus orientalis o una varietat del segon. En tot cas, els botànics no es posen massa d’acord però la majoria opina que és una varietat del Platanus orientalis.
Nom comú: plàtan, plàtan de passeig, plàtan d’ombra, plataner. També pica-pica, ja que les seves petites llavors peludes irriten la pell.
Família: platanàcies (Platanaceae) i últimament alguns botànics el classifiquen dins de les Proteaceae (?).
Origen: semblaria que Europa oriental, Turquia i l’Àsia occidental. D’altres diuen que la zona de Londres o la península Ibèrica, però sembla més un desig que una realitat.
EtimologiaPlatanus, derivat del grec clàssic, platys, ampla, en referència a la mida de la seva fulla. La resta són epítets llatins que fan referència a possible origen de l’arbre.
Descripció: arbre robust, caducifoli, monoic i de ràpid creixement, que pot arribar als 50/55 metres d’altura i amb una capçada ampla i densa. Pot viure uns 300 anys. La seva escorça és tan típica que el fa inconfusible, sembla un mosaic de tons verds, grocs i blancs, que es desprenen en grans plaques. Les fulles, caduques, són simples, alternes i palmades, amb cinc lòbuls irregulars amb puntes agudes, similars a les dels aurons i mesuren uns 12/25 x 12/30 centímetres. Els fruits són compostos i globosos, habitualment en parells, d’uns 3/5 centímetres, penjants i es mantenen a l’arbre durant l’hivern. Després, a la primavera, es desfan en multitud de petites llavors amb pèls fins per afavorir la seva dispersió pel vent.
Hàbitat: és un arbre que prefereix els terres profunds, lleugers i amb certa humitat, encara que s’adapta a les condicions més precàries de la ciutat, moltes vegades amb terres més compactes i mal drenats. Suporta bé el fred i la calor i també la contaminació i la poda, encara que si aquesta és dràstica, l’arbre té tendència a patir severes malalties produïdes pels fongs. Per tant hem d’evitar tallar branques importants de l’arbre i en tot cas tapar les ferides amb màstic. També les seves fulles pateixen de l’oïdi. El podem trobar assilvestrat a les riberes dels rius al nord de la península.
Reproducció: habitualment amb llavors recollides a la primavera i sembrades ràpidament. Si no pot ser, podem conservar-les una temporada, emmagatzemades a 4°C i després deixar-les en remull uns dies. També els podem reproduir per estaquetes de brots del mateix any, agafant-les durant el repòs hivernal.
Utilitats: la seva fusta, similar a la del faig es fa servir per a fer mànecs, eines de fusteria o xapes i taulers. Les fulles i l’escorça tenen propietats astringents. Paisatgísticament, aquest arbre ha estat utilitzat tradicionalment fent fileres a les vores dels camins i les antigues carreteres per evitar als carros de l’època les grans calorades de l’estiu, ja que aquest arbre fa una ombra magnífica. Avui en dia, i excepte a grans passeigs o carrers amples on aquests arbres són emblemàtics, com les Rambles de Barcelona, es tendeixen a substituir per altres espècies com el lledoner. Les raons són moltes. Primer perquè és un arbre que provoca moltes molèsties a les persones al·lèrgiques, segon perquè, en créixer tant, obliguen a fer podes molt fortes, i l’arbre pateix severes malalties i, tercer, perquè pateixen estrès hídric a les ciutats amb estius més secs i calorosos i deixen anar molta fulla.

DSC_2685.jpg

 

DSC_7690

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s