FICUS MICROCARPA

DSC_8156

DSC_9677.jpg

Sinònim: Ficus nitida, Ficus retusa.

Nom comú: ficus de l’Índia o senzillament ficus de fulla petita.

Família: moràcies (Moraceae) 

Origen: Sud-est asiàtic fins al nord d’Austràlia.

Etimologia: Ficus, prové del llatí i és el nom clàssic de la figuera i del seu fruit, la figa. Microcarpa, prové del grec clàssic, micrós=petit, kaprós=fruit, llavor, al·ludint a la petita mida del seu fruit.                                                                                                               Descripció: arbre perennifoli, molt robust, de gran desenvolupament i d’uns 20 metres d’alçària a les zones més càlides, amb una gran capçada molt ramificada i densa. Tronc d’escorça llisa de color gris clar. Com a la majoria de ficus, de les seves branques surten arrels aèries que acaben engruixint el tronc. Fulles ovals el·líptiques, de vegades lanceolades, col·locades en espiral, de textura una mica coriàcia i d’un color verd fosc brillant a l’anvers, molt ornamentals, i més clares al revers, mesurant entre 3/9 x 1,5/6 centímetres i amb els nervis poc marcats. Flors masculines i femenines separades, que passen desapercebudes, molt petites però abundants. Els fruits, habitualment en parelles, són petites figues globoses d’un centímetre, verdes o groguenques i després vermelloses i sucoses. Són arbres que poden presentar variacions en el seu aspecte en funció de la zona climàtica on viuen.

Hàbitat: arbre de procedència tropical o subtropical, ben adaptat al nostre litoral, però agafant més o menys desenvolupament en funció de la mitjana de temperatures anuals. Pot suportar el fred moderat, però tolera molt malament les gelades. És molt rústic quant a terres, adaptant-se a molts tipus sense problemes sempre que drenin bé i prefereix exposició plenament solejada o una mica d’ombra. Suporta bé la contaminació de les ciutats i viure a prop del mar, però no a primera línia i arrecerat del vent, ja que la seva fusta és trencadissa. Accepta molt bé la poda, fins i tot les tècniques topiàries, sempre que no siguin dràstiques i en cap cas a l’hivern. Suporta bé la sequera, una vegada l’arbre és ben arrelat, encara que és millor no deixar assecar el terra del tot. Hem de tenir en compte la seva fortalesa i gran desenvolupament i mantenir-lo separat dels habitatges o obra civil. En climes més càlids que el nostre es pot tornar espècie invasora, prosperant fins i tot en les escletxes dels murs. Normalment no és atacat per plagues i malalties, encara que últimament sí per la psil·la del ficus, que causa l’enrotllament de la fulla i secrecions ceroses blanques.

DSC_8164

Reproducció: el millor sistema és per esqueix o també per capficament (o mugronament). També el podem reproduir per llavor, però no és l’habitual. Podem trasplantar-lo bé si ha estat conreat en container i millor a la primavera.

Utilitats: aquest arbre té algunes utilitats farmacèutiques: les seves petites figues són analgèsiques, les fulles, encara que tòxiques, de vegades es fan servir per a la conjuntivitis i les cendres de les arrels per calmar el mal de queixal. En jardineria és un arbre ornamentalment molt atractiu, en zones càlides com el nostre litoral, i durant tot l’any. Es pot plantar en solitari, en grups o alineacions amb molt d’espai, proporcionant una ombra de molta qualitat. També es una espècie molt utilitzada per a la tècnica del bonsai i l’art topiari.

DSC_8145

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s