FIRMIANA SIMPLEX

DSC_4282

 

DSC_4275DSC_4923DSC_4351Sinònim: Sterculea platanifolia
Nom comú: para-sol xinès, firmiana.
Família: esterculiàcies (Sterculeaceae).
Origen: la Xina, el Japó, i en general l’est de l’Àsia.
Etimologia: Firmiana, gènere dedicat al benefactor del jardí de Pàdua (governador de la Llombardia), l’austríac Karl Joseph von Firmian (1718-1762). Simplex, epítet llatí, simplex = simple, sense dividir, en referència a les seves fulles.
Descripció: arbre caducifoli, de creixement moderat a ràpid, vigorós i poc longeu (uns 100 anys), de capçada arrodonida o allargada, molt espessa i amb branques de distribució molt harmoniosa. Tronc recte i cilíndric amb l’escorça llissa i verdosa quan és jove i una mica més fissurada i grisenca amb l’edat. Fulles senceres, alternes, similars a les de la figuera, palmatilobulades (de 3 a 5 lòbuls acuminats), de fins a 30 centímetres de diàmetre, amb el pecíol llarg i d’un verd fosc a l’anvers i més clares al revers. Arbre monoic, floreix a la primavera/estiu, amb flors hermafrodites, d’un centímetre, de color groc verdós, de vegades vermelles en la seva cara interna, agrupades en panícules terminals de 25/50 centímetres, no massa ornamentals. Fructifica a finals de l’estiu/tardor, essent un fruit sec, dehiscent amb 4/5 valves apergaminades. Semblen fulles seques, portant al seu marge llavors globoses que recorden els pèsols. Es mantenen molt de temps a l’arbre.
Hàbitat: arbre d’exposició a ple sol o semiombra i de clima temperat, que tolera les gelades moderades (un màxim de -10°C). Accepta terres tan lleugerament àcids com alcalins, amb una certa quantitat de matèria orgànica i ben drenats. Encara que pot estar a primera línia de mar, no tolera la salinitat ni els vents forts, ja que la seva fusta és trencadissa. Requereix regs periòdics a l’estiu. L’arbre avisa clarament de la manca d’aigua, ja que les seves fulles es tornen flàccides. Convé adobar-lo cada any amb adob orgànic i no requereix habitualment poda si l’arbre ha estat ben format al viver, només eliminar les branques en mal estat. Tolera la contaminació tan urbana com la industrial i normalment no és atacat per plagues o malalties.
Reproducció: fàcilment i habitualment per llavors, que hem de recollir quan siguin ben madures i sembrar-les a la primavera següent. Mantenen el seu poder germinatiu 2 anys si les tenim ben emmagatzemades. També els podem reproduir per esqueix. Accepta malament el trasplantament i en tot cas ha de ser a la primavera.
Utilitats: tradicionalment, a la medicina xinesa, fan servir les llavors com a antiinflamatori, expectorant i refrescant, sobretot per a aftes bucals i faringitis. També s’utilitza la seva fusta, suau i poc durable, per a fabricar instruments de música xinesos i per obtenir fibres o pasta de paper. En jardineria comença a ser força utilitzat en alineacions a carrers o per a fer grups als parcs, ja que és un arbre bastant ornamental que ens dona una ombra de molta qualitat.

DSC_4350

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s