ACACIA DEALBATA

DSC_8126

 

DSC_8025

DSC_3766

DSC_8119DSC_3790
Nom comú: mimosa, mimosa comuna, mimosa argentada, acàcia, aromer.
Família: mimosàcies (Mimosaceae – Leguminoseae)
Origen: sud-est d’Austràlia
EtimologiaAcacia, paraula del grec clàssic, akakia, atorgada pel botànic grec Dioscòrides (90-40 aC) a l’arbre medicinal Acacia salignaDealbata, epítet llatí que significa blanquejada.
Descripció: arbre perennifoli de ràpid creixement però poc longeu, de capçada cònica irregular o arrodonida, que arriba a una altura de 10/12 metres i fins a 20 metres al seu origen. Arbre molt ramificat amb l’escorça llisa i grisosa quan és jove, tornant-se més foca i fissurada amb l’edat. Fulles bipinnades d’uns, alternes amb 5/12 parells de pinnes que a la vegada tenen cada una de 15 a 30 parells de folíols linears, donant una fina aparença i de color verd grisós o platejat, molt ornamentals. Les seves flors, molt abundants i agrupades en raïms, apareixen a mitjans/ finals de l’hivern i són d’un intens color groc i molt aromàtiques (olor de mel). Llegum de 5/9 centímetres de longitud, recte o lleugerament corbat, lleugerament constret entre llavors disposades longitudinalment.
Hàbitat: arbre d’exposició a ple sol, que prefereix terres silicis, sorrencs i amb una mica de matèria orgànica. El més important és que drenin molt bé. Resisteix les fortes calors però no li agrada el fred, tot i que resisteix gelades puntuals de no més de -4°C. Molt resistent a la sequera. No suporta exposicions molt ventoses. Requereix poda anual, ja que el seu creixement és molt desordenat, i també tallar-li les puntes per aconseguir que creixi més dens. És freqüentment atacat per les cotxinilles si l’ambient és calorós i humit.
Reproducció: Per llavors, que s’han d’estovar amb aigua bullent uns segons i es deixen en remull 24 hores, a finals d’hivern o a principis de primavera. I també de vegades l’empelten sobre l’Acacia retinoides, que és més resistent a terres alcalins. En segons quines condicions és quasi una espècie invasora i a més rebrota encara que la tallem arran de terra.
Utilitats: la seva fusta és molt durable però s’esquerda fàcilment. La seva escorça és molt rica en tanins i es feia servir per adobar pells. També les exsudacions del tronc i les branques com a substitut de la goma aràbiga. És molt útil per estabilitzar talussos secs i sorrencs,a causa del seu ràpid creixement. En jardineria és la mimosa més utilitzada per la seva exuberant floració a l’hivern, molt utilitzada en parcs i jardins. També és un arbre ideal per als jardins petits.

DSC_8080

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s