POPULUS NIGRA

DSC_8905

DSC_8710DSC_8911DSC_8955 (1).jpgDSC_0923
Nom comú: pollancre, clop, glop, poll, pollanc, xop, alba, àlber, om de riu. Álamo o chopo negro (cast.).
Família: salicàcies (Salicaceae). 
Origen: sembla que des de l’Àsia Central fins a l’Europa Oriental.
Etimologia: Populus, nom antic llatí donat a aquests arbres. Nigra, epítet llatí que es refereix a les costelles negres que es formen a l’escorça d’aquests pollancres quan són adults.
Descripció: Arbre caducifoli, de ràpid creixement, sistema radicular molt potent, que arriba fàcilment als 25/35 metres d’altura amb la capçada esvelta, cilíndrica i columnar, sobretot la varietat ornamental Italica. Tronc molt recte, ramificat des de la base, amb l’escorça llisa i grisenca de jove, que s’esquerda quan és adult i presenta a dins unes costelles negroses. Fulles simples, alternes, amb un pecíol llarg de 2/6 centímetres, de forma variable, des d’ovades triangulars a ovades ròmbiques, lleugerament serrades i verdes, més intens a l’anvers i una mica pubescents al revers. Arbre dioic, amb els aments penjants i allargats, verds els femenins i ataronjats els masculins, que surten abans que les fulles (febrer/març). El fruit és una càpsula que, quan s’obre (abril/maig), allibera multitud de llavors molt petites embolicades amb borrissol blanc que facilita enormement la dispersió pel vent, però que pot causar molèsties a les persones al·lèrgiques.
Hàbitat: arbre que prefereix terrenys amb humitat permanent, bastant rústic, però que prefereix terres sorrencs, profunds i rics en matèria orgànica, millor alcalins que àcids i que no suporta la salinitat. És per aquesta raó que els trobem a prop dels rius o d’aigües subterrànies (encara que l’entorn sembli àrid), i sempre aigua en circulació. Si té mancances d’aigua, prospera molt lentament. Els podem trobar pràcticament des de la cota 0 fins a 1500 metres d’altitud. Exposició solejada o a mitja ombra. Suporta perfectament les gelades intenses. Requereix podes severes si volem estalviar-nos la floració i millorar la brotada.
Reproducció: Fàcilment per esqueixos semillenyosos a la fi de l’hivern, o per llavors, de forma natural, si les condicions d’humitat són idònies. El podem trasplantar perfectament, a l’hivern, a arrel nua.
Utilitats. La seva fusta blanca, lleugera i fàcil de treballar s’utilitza per a fer caixes i embalatges i també per a pasta de paper. Les branques, prèviament estellades, es fan servir per a fer plafons i les fulles, antigament, es feien servir com a farratge. Medicinalment, s’utilitza la resina que desprenen els rovells, barrejada amb greix de porc, per a tractar les morenes, i sola com a astringent, tònic o diürètic. En jardineria i paisatgisme, són utilitzades diverses varietats d’aquest arbre (de preu econòmic a causa de la gran rapidesa de creixement) tals com la Betulifolia, Elegans, Gigantea, etc., però la més utilitzada és la Italica o pollancre llombard,  únicament el peu masculí , que com ja hem dit, és de capçada perfectament columnar. S’utilitza per a alineacions a carreteres o camins, per a donar ombra o com a tallavents, i també fent grups a grans jardins o parcs, lluny d’habitatges, ja que les seves arrels són molt potents. Ens trobem possiblement amb l’arbre de més ràpid creixement.

DSC_7735

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s