ELAEAGNUS ANGUSTIFOLIA

DSC_2015DSC_2556

IMG_9872

Nom comú: arbre argentat, arbre de plata, arbre del paradís, cínamon, olivera de Bohèmia. El nom d’arbre del paradís prové de la Bíblia, on es diu que l’Edèn està plantat amb aquests arbres.
Família: eleagnàcies (Eleagneaceae).
Origen: des d’Àsia Central fins a Turquia, però assilvestrada al litoral mediterrani.
EtimologiaElaeagnus, prové del grec clàssic, elae (olivera), agnus (semblant a). Angustifolia, epítet llatí que significa de fulla estreta.
Descripció: Petit arbre, de vegades arbust, caducifoli o perenne segons el clima i de ràpid creixement. Té una altura d’uns 7/8 metres i fins als 20 metres al seu origen. Capçada irregular habitualment estesa i arrodonida. Tronc, tortuós i amb tendència a inclinar-se, ramificat a prop de la base. L’escorça és de color marró grisenc i molt esquerdada quan és adult. Les branques joves són platejades i espinoses. Fulles simples, lanceolades, tomentoses, d’uns 7 centímetres de llargada, amb el marge sencer, grisenques a l’anvers i platejades al revers. Flors habitualment hermafrodites, petites, grogues i perfumades a la primavera. Fruit similar al de l’olivera, al principi platejat i ataronjat o vermellós quan madura.

DSC_2016

Hàbitat: aquest arbre s’adapta a terres pobres, alcalins o lleugerament àcids sempre que siguin lleugers i no retinguin molt de temps la humitat. És molt remarcable la seva alta resistència a la salinitat. Exposició a ple sol, accepta gelades si no són fortes i prolongades. És resistent a la sequera quan és adult, de jove requereix aportacions d’aigua, sobretot a l’estiu. Millor plantar-lo a llocs arrecerats del fort vent, ja que la seva fusta és trencadissa. Admet podes lleugeres de formació. L’ataquen freqüentment els pugons.
Reproducció: per llavors o esqueixos semillenyosos.
Utilitats: els seus fruits són molt apreciats als països orientals tant per l’alimentació com per fabricar licors. És un arbre apreciat en la repoblació a prop del mar per la seva resistència a la salubritat i a més enriqueix els terres de nitrogen per la seva simbiosi amb certs fongs. Ornamentalment també és un arbre molt apreciat pel perfum de les seves flors i per contrastar el verd habitual d’altres plantes amb el seu color platejat. Ideal per a jardins no massa grans o als parcs per a fer grups creant taques de contrast.

thumb_DSC_1837_1024

DSC_5005

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s