FICUS CARICA

DSC_3607

 

DSC_2568Nom comú: figuera, cabrafiguera, figuera comuna, higuera o cabrahiguera (cast.)
Família: moràcies (Moraceae)
Origen: No és segur, però es creu que el seu origen és el sud del mar Mediterrani i l’Orient Mitjà, segurament perquè és una de les primeres plantes cultivades per l’ésser humà, fins i tot abans que el blat i els llegums. Hi ha una pintura egípcia on surt una figuera que és datada al 4500 aC i fòssils de figues a Jordània de fa més de 9000 anys.
Etimologia: Ficus, del llatí ficus, que definia tant l’arbre com el seu fruit. Carica, un altre vocable llatí, vol dir originari de la Cària, regió històrica situada al sud-est de l’actual Turquia i que era famosa per les seves figues.
DSC_3608Descripció: petit arbre de lent creixement, de vegades es queda en arbust, caducifoli, d’una altura màxima d’uns 6 metres i capçada estesa i arrodonida amb un tronc curt. Aquest és llis, de color gris cendra i de vegades tortuós quan és molt vell. La seva saba, anomenada làtex com a tots els ficus, és blanquinosa i irritant. Les seves fulles són simples, alternes, grans (15/25 centímetres) i amb 3/5 lòbuls profunds i irregulars, i per tant habitualment asimètriques. Tenen l’anvers d’un verd viu brillant i el revers més clar i aspre. Floració a la primavera. Les seves flors són unisexuals, existint arbres tant dioics com monoics. Als que només són masculins se’ls denomina cabrafigues i són utilitzats per fecundar arbres exclusivament femenins, habitualment de la varietat Esmirna. El fruit és compost, en forma de sícon (aquesta paraula és de derivació grega i volia dir figa). Algunes figueres produeixen dos tipus de fruits: la figa, de recol·lecció a la tardor, i la breva, més apreciada, més gran i fosca que és recol·lecta al mes de juny. Les seves arrels, molt potents poden arribar a tombar els murs.

thumb_DSC_1166_1024

Hàbitat: una altra espècie de les més típiques del paisatge mediterrani. És terriblement rústica i pot prosperar entre roquerars o fins i tot entre pedres d’un mur antic, i per tant s’adapta als terres més inhòspits i pobres. Requereix exposició a ple sol i resisteix les grans calors i les gelades poc intenses. També és molt resistent a la sequera, resta endormiscada quan no té aigua i hi manté poques fulles sense arribar a fructificar. Evidentment les condicions pel cultiu comercial requereixen els regs i cures necessaris per a obtenir una bona collita.
Reproducció: Habitualment per esqueix per tal de mantenir les qualitats de la planta mare.
Utilitats: tradicionalment, el seu làtex ha estat utilitzat contra les berrugues i les càries dentals, també per quallar la llet, i trobem moltes aplicacions medicinals als llibres de segles passats. Agrícolament és conreada pel consum del seu fruit, tant fresc com assecat, i a les cases de camp mai acostuma a faltar una o més figueres. Ornamentalment no és gaire utilitzada encara que és un arbre atractiu per les seves fulles grans i brillants i capçada estesa i arrodonida, i el trobem aïllat o en ocasions formant petits grups. És bastant utilitzat pels amants del bonsai.

DSC_2315

DSC_1361

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s