PHOENIX DACTYLIFERA

DSC_2014

 

DSC_4647
Nom comú: palma de dàtils, palmera datilera, datiler, fasser, palma vera.
Família: arecàcies (Arecaceae). 
Origen: sud-oest d’Àsia i nord d’Àfrica.
Etimologia: Phoenix, paraula grega per designar aquesta palmera, tot pensant que el seu origen era Fenícia (Phoenicia). D’altres diuen que el seu origen ve de la similitud amb l’au mitològica fènix (Phoenix)Dactylifera, epítet llatí en al·lusió a què produeix dàtils.
Descripció: palmera de ràpid creixement i una longevitat d’uns 200 anys. Té un únic fals tronc (estípit) però amb tendència a produir plançons a la seva base. Aquest fals tronc pot arribar als 20/30 metres d’altura i és bastant prim (uns 50 centímetres), habitualment amb el gruix irregular a la seva llargada. Manté les fulles seques i quan aquestes acaben caient, hi deixen cicatriu. Les fulles són pinnades, no molt nombroses (20/30 unitats), ascendents les joves i arquejades després, fins a 5/7 metres de longitud, tenen un característic color verd glauc o grisenc i el seu pecíol amb fortes punxes. Podem diferenciar-la clarament de la Phoenix canariensis pel gruix del tronc, molt més prim en la datilera i per la densitat i color de les fulles, en menys quantitat i color grisenc o glauc en comptes de nombroses i verd brillant a la Phoenix canariensis. Aquestes palmeres són dioiques, tenen separadament individus masculins i femenins. Floreix a la primavera amb inflorescències allargades, blanques i perfumades sobre un peduncle llarg. El fruit és el dàtil, mesura de 4 a 8 centímetres, al principi de color groc ataronjat i després marró vermellós. Aquesta maduració es produeix a la tardor de l’any següent a la floració. El dàtil conté una única llavor o pinyol, molt dur i amb una profunda escletxa longitudinal. Aquestes palmeres comencen a fructificar als 12/15 anys i arriben a la màxima producció al voltant dels 60.
DSC_4136

Hàbitat: acostuma a viure en grups a zones àrides o semiàrides i a prop del mar, però requereix aigua al subsòl, encara que aquesta sigui salada. Molt rústica quant a tipus de terres, pot resistir terres exarcats alguns mesos o fortes sequeres. Exposició a ple sol, prefereix climes suaus però suporta fortes calors i gelades fins a -10°C, encara que les fulles comencen a cremar-se als -4°C. És important recalcar la seva altíssima resistència a la salinitat i als vents marins. A la nostra costa hi ha un gran palmerar natural, d’unes 250.000 palmeres datileres a Elx i està declarat Patrimoni de la Humanitat.
DSC_2182

 

Reproducció: les seves llavors germinen fàcilment en uns dos mesos. Comercialment, per a la producció de dàtils, no es reprodueix per llavor sinó pels plançons per tal de mantenir les característiques de la planta mare quant a qualitat i quantitat de la producció datilera i també perquè comencen a fructificar als 3/4 anys. La feina de separar els plançons de la planta mare no és gens fàcil i la fan autèntics experts amb eines especials. Per una altra banda, el trasplantament de les plantes adultes és molt segur, fins i tot a arrel nua, encara que és millor amb pa de terra.
Utilitats: Les seves utilitats comercials són importants, tant pel seu fruit com per la fabricació de palmes per a la festivitat religiosa. Antigament el tronc era utilitzat per construccions lleugeres, però és poc durable. Ornamentalment és la palmera més utilitzada i valorada per a fer grups o avingudes a prop del mar per la seva gran elegància i l’enorme resistència a la salinitat tant a les aigües salobres com als vents marins, i perquè dona una imatge molt típica del litoral mediterrani.

DSC_0988

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s