AILANTHUS ALTISSIMA

thumb_DSC_1198_1024

DSC_3184

DSC_3818

IMG_3971DSC_7988

Nom comú: ailant, vernís del Japó, arbre de carretera, arbre del cel, arbre garavater.
Família: simarubàcies (Simaroubaceae). 
Origen: Xina central, Taiwan, nord de Corea. Introduït a Europa al segle XVIII.
EtimologiaAilanthus, derivació llatinitzada de la paraula alianto, nom d’aquest arbre a l’illa d’Ambon, Indonèsia. Altissima, epítet llatí que significa molt alt, el més alt.
Descripció: Arbre caducifoli de molt ràpid creixement i poc longeu (100/180 anys), de capçada irregular, habitualment piramidal o en forma de para-sol i una altura de 30 metres. Tronc llis i grisenc de jove, que es torna rugós i fissurat longitudinalment d’adult, moltes vegades produint plançons. Amb aquest aspecte, d’adult, la base del tronc recorda la pota d’un elefant. Fulles molt llargues (fins a un metre) compostes, alternes i imparipinnades amb 7/13 folíols ovals lanceolats, verd fosc a l’anvers i més clars al revers, les joves vermelloses, que donen a l’arbre un aspecte plomós i quasi tropical. Flors masculines i femenines en diferents peus (dioic), en panícules terminals d’un color verd groguenc, les masculines amb olor desagradable. Fruit en sàmara, de color marró clar, allargat i amb la llavor al mig.
Hàbitat: arbre molt adaptable a diferents condicions, tolera perfectament tant el fred (sense gelades intenses) com les fortes calors, però amb exposició a ple sol. Igualment molt adaptable al qualsevol tipus de terres, siguin àcids o alcalins. És molt resistent a la sequera i no l’afecta la contaminació. Per aquestes raons, és un arbre que, a molts llocs, és considerat invasiu i apareix a cunetes, vies de tren i vores de camins abandonats o zones ermes. Accepta bé la poda de formació.
Reproducció: les seves llavors germinen fàcilment, però és més pràctic reproduir-lo per plançons, quan n’hi ha, ja que ens estalviem reproduir arbres mascles recordant que les seves flors fan mala olor, encara que si aixafem les fulles, fan mala olor tant les d’arbres masculins com les dels femenins.
Utilitats: per a la medicina tradicional oriental és un arbre força interessant. S’utilitza l’escorça del tronc i les branques per les seves propietats diürètiques, antiespasmòdiques, astringents, emètiques, febrífugues i vermífugues contra la malària, la disenteria, l’asma, l’epilèpsia, el càncer, la gonorrea, etc. També s’utilitza com a insecticida i herbicida ecològic. Ja que és innocu, es comercialitza popularment. La seva fusta no és de bona qualitat i es pot utilitzar per a fer pasta de paper. En jardineria s’utilitza per a la retenció de talussos i també en alineacions o formant grups, tant per fer ombra com pel seu aspecte atractiu.

DSC_3124

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s