MELIA AZEDARACH

DSC_0879

DSC_0880DSC_7678

Nom comú: mèlia, arbre sant (amb els seus fruits fabriquen rosaris), cínamom, arbre del paradís, metzines, rosarier, arbre de sabonetes, azedarac, gessamí d’Amèrica, lilà de les Índies, llessamí d’Amèrica, metziner, parenostre, xuclamoro.

Família: meliàcies (Meliaceae)

Origen: sud-est asiàtic. Cultivat a la península Ibèrica des del segle XII, el trobem assilvestrat a molts llocs.

EtimologiaMelia, nom que donaven antigament els romans al Fraxinus ornus, per la seva semblança, encara que botànicament no tenen res a veure. Azedarach, derivació del nom persa d’aquest arbre,

Descripció: arbre de fulla caduca, de ràpid creixement, poc longeu, capçada en forma de para-sol irregular i una altura habitual d’uns 8/10 metres, encara que pot arribar als 15 metres. Tronc recte amb l’escorça grisenca i fissurada. Fulles oposades, compostes, imparipinnades, d’uns 15/40 centímetres i llarg pecíol. Els folíols són ovalats, acuminats, amb el marge serrat, d’uns 3/5 centímetres, verd fosc a l’anvers i més clar al revers. Floració abundant a mitjans o finals de la primavera, amb flors petites agrupades en panícules terminals, de color púrpura o lila, molt fragants. Els fruits són en drupa globosa, d’un centímetre de diàmetre, de color groc o ataronjat, que conté 3/5 llavors en forma de gota i d’1 x 0,3 mil·límetres.

Hàbitat: Arbre que s’adapta molt bé a tot tipus de terres, àcids o alcalins i que tolera certa salinitat. Requereix exposició a ple sol i suporta bé les gelades (fins a -10 °C) sempre que l’estiu sigui càlid. Resistent a la sequera, a les fortes calors i a la contaminació, però tolera malament el vent fort, ja que les seves branques són trencadisses. És un arbre que accepta la poda sempre que es protegeixin les ferides amb productes cicatritzants.

Reproducció: molt fàcil, tant per llavor com per esqueix.

Utilitats: els fruits (sobretot), l’escorça o les fulles són molt tòxics per als mamífers i poden produir la mort per ingestió, però no per a les aus. Poden fabricar-se insecticides o repel·lents amb la seva escorça o amb els seus fruits. La seva fusta, encara que poc utilitzada, és de molt bona qualitat (és parent proper de la caoba) i serveix per a l’ebenisteria i la torneria. Ornamentalment és un arbre molt apreciat per la qualitat de la seva ombra (antigament acostumaven a plantar-lo a prop dels pous), i per la seva floració, bonica i fragant. En jardineria urbana s’utilitza molt habitualment fent alineacions als carrers o avingudes per tal d’oferir una bona ombra a l’estiu, amb l’interès afegit d’una floració atractiva a la primavera.

thumb_DSC_1913_1024

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s