PINUS CANARIENSIS

DSC_2187

DSC_8741DSC_2183
Nom comú: pi canari, pi de Canàries.
Origen: endèmic de les illes Canàries. Símbol natural de l’illa de La Palma.
Família: pinàcies (Pinaceae)
Etimologia: Pinus, nom llatí d’aquests arbres. Canariensis, epítet que fa referència a l’origen d’aquesta espècie.
Descripció: conífera d’important grandària que pot arribar als 60 metres d’altura en origen, encara que als jardins no acostuma a superar els 20/25 metres. Capçada piramidal quan és jove, es torna més irregular quan envelleix. Tronc gruixut i recte amb una escorça marró amb tonalitats vermelloses i grisenques formant plaques quartejades de fins a 8 centímetres de gruix. Sistema radicular molt potent, tant el pivotant com el secundari. Fulles en acícules, agrupades per la base, de tres en tres, molt llargues i característiques (fins a 30 centímetres). Arbre monoic, amb flors masculines i femenines al mateix peu. Les masculines, abundants i al final de les branques, en arribar la primavera llencen al vent gran quantitat de pol·len desesperant els al·lèrgics. Les femenines, molt menys nombroses, són cons, primer vermells i després verds, que es converteixen en pinyes a l’any següent. Aquestes són fusiformes i d’uns 10/12 X 8/10 centímetres, lleugerament vermelloses i llustroses, sostingudes per un pecíol curt i gruixut. A dins de cada estròbil hi ha dos pinyons. La pinya pot trigar a obrir-se molts anys esperant les condicions adients, ja que requereix l’aire molt sec. Acostumem a obrir-se de forma sobtada després d’un incendi i és la forma natural de repoblar el bosc cremat. Entre els pins mediterranis té el pinyó més gran després del pi pinyoner.
Hàbitat: de forma natural, el trobem formant grans boscos a les illes de Tenerife, la Palma i Gran Canària, entre el 700 i 1500 metres d’altitud en terres d’origen volcànic. És una conífera de ràpid creixement, especialment els primers anys. Accepta molts tipus de terres, encara que siguin molt pobres però no li agraden el terres molt alcalins ni els que retenen molt l’aigua. Tolera grans oscil·lacions de temperatura, des dels -10 °C fins als 40 °C suportant bé la sequera. És un arbre molt ben adaptat a tot el litoral mediterrani. És una conífera resistent als incendis, ja que té la capacitat de rebrotar, fins i tot quan el poden. Com altres espècies de pins, el pi canari és freqüentment atacat per la processionària (Thaumetopoea phityocampa), que li pot causar grans danys, encara que avui en dia es combat eficaçment amb el Bacilus thurigiensis.
Reproducció: per llavors i a l’exterior. Aquests pinyons mantenen molts anys el seu poder germinatiu si es conserven entre els 0 °C i -10 °C.
Utilitats: és un arbre molt utilitzat en reforestacions per la seva gran rusticitat, ja que s’adapta a condicions molt dures. Pel que fa a la seva fusta, la blanca (albeca) s’utilitza en fusteria de baixa qualitat. Quan l’arbre produeix la teia (duramen), de color fosc i imputrescible, s’utilitza en ebenisteria de qualitat i molt tradicionalment, a les Illes Canàries, per a fer les balconades. Ornamentalment és un arbre molt interessant pel seu capçal majestuós i elegant i per la llargada de les seves acícules. Per ressaltar més aquesta elegància natural, es planta aïllat o en petits grups.

DSC_1525

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s