CUPRESSUS SEMPERVIRENS

DSC_0856

Nom comú: xiprer mediterrani, xiprer comú, xiprer negre, xifrer, xiprera
Família: cupressàcies (Cupressaceae).
Origen: Mediterrani oriental, des de l’Iran a Líbia.
Etimologia: Cupressus, prové del nom llatí d’aquesta conífera, segurament en referència a l’illa de Xipre, on creix de forma natural. Sempervirens, epítet llatí que vol dir sempre viu.
Descripció: conífera de capçada molt densa i piramidal o cilíndrica que pot arribar a una altura d’uns 20/25 metres i molt excepcionalment a 35 metres. Tronc recte, fins a un metre o més de diàmetre amb escorça prima i fissures longitudinals, sense exfoliació, d’un color marró grisenc. Fulles en escames molt petites, de 2 a 5 mil·límetres folrant les branquetes i formant una foliació densa de color verd fosc. Flors masculines i femenines separades en un mateix peu. Les masculines reunides en inflorescències terminals de color groc i les femenines, solitàries o en petits grups, són petites pinyes globoses d’uns 2/3 centímetres, amb 8/14 escames, que en madurar es tornen llenyoses. La floració es produeix durant els mesos de febrer i març, les pinyes es formen durant la primavera i maduren a la tardor de l’any següent. Hi ha 15/20 llavors amb una petita ala sota cada escama, que es dispersen pel vent quan s’obre la pinya madura. Aquestes llavors mantenen el poder germinatiu un llarg temps.DSC_2480
Hàbitat: el xiprer és una conífera molt longeva, pot arribar a més de mil anys, i de ràpid creixement els primers 60 anys. De climes suaus, encara que no li agradi el fred pot resistir fins a -10 °C. És un arbre que prospera en terres molt pobres i àrids, siguin compactes, alcalins o àcids, però rebutja els terres molt humits o molt sorrencs. Pot suportar estius molt secs i calorosos, però també accepta un estiu tipus anglès, fresc i humit. El xiprer és un arbre tan rústic que prospera allà on no ho fan els pins o les alzines i també és molt resistent als incendis. Es creu que fa uns milers d’anys formava extensos boscos al nord d’Àfrica.
Reproducció: Per llavors és fàcil però lent, la majoria es reprodueix a partir d’una selecció artificial que fixa certes característiques i les hi manté, tot i que produeix exemplars més estrets i densos, com són les varietats fastigiata o stricta. En aquests casos, l’arbre pot ser deu vegades més alt que ample. El seu trasplantament és complicat a partir dels 3/4 anys de vida.DSC_2689
Simbolisme: El xiprer, arbre sagrat per a moltes cultures, defineix perfectament el paisatge mediterrani. A la cultura romana, aquest arbre era una mena de senyalització vivent, ja que un xiprer advertia als viatgers d’on podien avituallar-se d’aigua, dos indicaven la possibilitat de menjar i tres on podien reunir-se, dormir o senyalitzaven un bordell. També plantaven xiprers per donar la benvinguda i en feien avingudes per a lloar als generals victoriosos o ressaltar els habitatges de grans personalitats. Els cristians van fer la seva interpretació d’aquest costum plantant xiprers a l’entrada dels cementiris per donar la benvinguda als morts. Per aquesta raó alguns consideren el xiprer un arbre funerari o un mal auguri però estan ben equivocats, és un símbol de longevitat, de fortalesa i dona la benvinguda als visitants, per no parlar de l’elegància de la seva silueta i de les moltes i diferents utilitats de totes les parts que el formen.
Utilitats: la fusta del xiprer, molt aromàtica, és de gran qualitat i durabilitat i amb ella es feien d’antic els millors vaixells, per la qual cosa talaven, per desgràcia, grans boscos per a construir les flotes de guerra. Avui en dia s’utilitza a l’ebenisteria fina, per fer escultures i aquelles feines exposades a la humitat o a la proximitat de l’aigua. També s’utilitza per fer guitarres, especialment les flamenques pel seu to especial. Com a curiositat les portes de Constantinoble estaven fetes de xiprer i també les de la Basílica de Sant Pere del Vaticà i aquestes fa més de 1200 anys que hi són sense desperfectes visibles. Té tantes utilitats medicinals que seria massa llarg enumerar-les. També el xiprer s’utilitza als llocs on acostuma a bufar forts vents, on es planten fileres per protegir els cultius (tallavents). En jardineria és un dels arbres ornamentals per excel·lència i un dels més utilitzats, tant per fer tanques com els exemplars aïllats, fer petits grups o formar avingudes. És difícil trobar un arbre amb una essència més mediterrània.

DSC_2413

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s