GINKGO BILOBA

DSC_1789

DSC_8613

 

Nom comú: ginkgo, arbre dels quaranta escuts, arbre de les pagodes. En Xinés s’anomena ‘yin xing’, albercoc platejat. Com a curiositat, el nom “arbre dels quaranta escuts” ve del preu que va pagar un afeccionat francès a un horticultor anglès per cada un dels 5 ginkgos que li va comprar.

Família: única espècie de la família ginkgoàcies (Ginkgoaceae)

Origen: Xina

Etimologia: Ginkgo, nom atribuït al científic Engelbert Kaefler (segle XIX), primer europeu en veure el ginkgo i que va transcriure malament el nom japonès d’aquest arbre, “ginnan icho“. Biloba és un epítet que es refereix als dos lòbuls de les seves fulles.

Història: el ginkgo és un autèntic fòssil vivent. És l’únic supervivent d’un gènere de plantes que van ser molt abundants i dominants al període pèrmic, abans que els dinosaures poblessin la terra. Potser és la primera planta que es va reproduir per llavors fa uns 270 milions d’anys. Es considera que durant aquest llarguíssim període pràcticament no ha tingut variacions genètiques. La resta dels seus congèneres, dels quals es té constància de la seva existència i s’han trobat multitud de fòssils, es va extingir. Aquestes espècies emparentades i el mateix ginkgo es van extingir a Amèrica fa uns 7 milions d’anys i fa 2,5 milions a Europa. Recentment s’han trobat al sud de la Xina alguns boscos primigenis d’aquest increïble i magnífic arbre. Com a exemple de la seva  resistència, un d’ells va rebrotar després de la bomba d’Hiroshima mentre els edificis del voltant restaven esmicolats.

Descripció: és una espècie caducifòlia i molt longeva (més de mil anys), de creixement lent, de mida mitjana, uns 30/35 metres d’altura, i capçada piramidal. El tronc, de vegades més d’un, és fissurat i d’un color marró grisenc. Les branques són fortes, gruixudes i empinades encara que l’arbre sigui jove, però en aquest cas, és pobre en quantitat. Fulles molt característiques i úniques amb forma de ventall, llargament peciolades, amb doble nervadura, d’uns 5/15 centímetres i habitualment amb dos lòbuls. Són d’un color verd clar. És un arbre dioic, amb individus femenins i masculins. Les flors masculines són inflorescències groguenques en forma d’aments cilíndrics molt nombroses i les femenines en grups de 2 o 3 flors, i produeixen una falsa drupa amb una única llavor. Aquest fals fruit, quan madura, es torna de color taronja pàl·lid i fa una fortor molt desagradable deguda a l’alt contingut en àcid butíric.

Hàbitat: és un arbre de fàcil manteniment, exposat a ple sol i ben adaptat als climes suaus com el nostre, encara que també suporta bé el fred. Molt adaptable a diferents tipus de terres sempre que drenin bé, tot i que creixen més de pressa si aquests són sorrencs. Durant el període d’assentament hem de vigilar les necessitats hídriques d’aigua i una vegada ben assentat farem uns pocs recs, però profunds, a l’estiu. Admet podes suaus a la fi de l’hivern, eliminant les branques mal situades o despuntant-lo per afavorir un creixement més dens. No pateix cap malaltia ni plagues conegudes.

Reproducció: per llavors, després d’uns tres mesos a 4° C. També es reprodueix per esqueixos procedents d’arbres masculins, ja que en plantacions ornamentals aquests són més valorats per tal d’evitar la desagradable olor dels fruits dels exemplars femenins. Una altra raó és que els arbres masculins tenen un capçal més tancat i regular i el femení més obert.

Utilitats: el ginkgo sempre s’ha considerat un arbre sagrat i medicinal. L’extracte de les seves fulles es considera eficaç per combatre els trastorns circulatoris associats a la vellesa i per millorar la memòria. Avui en dia hi ha moltes empreses dedicades a la seva comercialització, ja que està de moda. Per cert, està ben demostrat que no actua contra l’Alzheimer com diuen alguns prospectes, més aviat tot el contrari. A la medicina tradicional xinesa els fruits són utilitzats contra l’atac d’asma o la bronquitis i moltes altres afeccions. S’utilitza la seva fusta, lleugera, suau i resistent, i també les llavors com a aliment. En jardineria és un arbre molt apreciat per la seva elegància i el magnífic color daurat que agafa a la tardor. S’utilitza sovint en alineacions als carrers de la ciutat, ja que resisteix perfectament la pitjor de les contaminacions. Podem plantar-lo als jardins sempre que siguin amplis o també formant grups als parcs. És un arbre ornamental meravellós en tots els sentits.

DSC_3136

DSC_7684

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s