OLEA EUROPAEA

DSC_3626 (1)DSC_1177

DSC_9008

DSC_3749

Nom comú: olivera, oliu, oliver, ullastre (l’olivera borda). Un lloc plantat d’oliveres es diu olivar, oliverar, olivet, una oliveda o olivereda.

Família: oleàcies (Oleaceae)

Origen: endèmica o originària del mediterrani (segurament Àsia menor).

Etimologia: Olea, del llatí oleus, oli, paraula derivada del grec. Europaea, també del grec europaius, d’Europa.

Descripció: Arbre perenne de lent creixement i gran longevitat. Coneixem oliveres datades de més de 2000/2500 anys, encara que aquest arbre és molt difícil de datar i la Generalitat s’estima més anomenar-los “arbres monumentals” sense especificar-ne l’edat. Un exemple d’això és l’olivera grossa de la Vila joiosa, a la Sénia, que tindria més de 2.500 anys. L’olivera no és un arbre molt gran, assoleix uns 10/12 metres d’altura i té una capçada arrodonida atapeïda i irregular. El seu tronc és llis i grisós quan és jove i amb els anys s’enfosqueix, es fissura i es torna molt tortuós, creant autentiques escultures vivents. Pot arribar a tenir un tronc molt gruixut, fins i tot de més de dos metres de diàmetre. Les fulles són simples, oposades, coriàcies i lanceolades i d’uns 4/7 centímetres de llarg i un o dos centímetres d’amplada, amb un pecíol molt curt. L’anvers de la fulla és de color verd fosc i com encerat, al revers són platejades a causa dels nombrosos pèls, amb la funció d’evitar la pèrdua d’aigua. La floració comença el mes de març, encara que les flors fèrtils a l’abril o al maig. Apareixen en agrupacions petites i axil·lars que contenen unes 10/40 flors de color blanc o lleugerament groguenques. Produeix tant flors hermafrodites com només masculines que no donaran fruit. La pol·linització és majoritàriament eòlica. El fruit, l’oliva, és una relativament petita drupa, ovoïdal o globosa i de forma més o menys simètrica. La llavor arriba a la maduresa abans que el fruit passi de la maduresa verda. El fruit continua creixent i madurant fins que comença a canviar de color, és a dir, a ennegrir-se o tornar-se violeta. La seva mesura final varia entre 1 a 4 centímetres de longitud i de 0,6 a 2 centímetres depenent de l’espècie, des de la petita arbequina fins a la grossal. El procés de fructificació i maduració succeeix entre els mesos de setembre a desembre.

DSC_4363

Hàbitat: arbre mediterrani per excel·lència, amb una exposició a ple sol, l’olivera és un arbre molt rústic (indiferent als tipus de terres) i no és amant del fred, encara que suporta gelades fins a -10°, i requereix una pluviometria de 450-600 mm per any. Dit això, l’olivera millora molt el seu aspecte ornamental i la seva producció si no pateix estrès hídric o nutritiu i per tant és interessant donar recs puntuals en èpoques de sequera i abonar-lo amb matèria orgànica a l’inici de la primavera. Suporta perfectament el vent, l’alcalinitat, la contaminació i les podes dràstiques.

Reproducció: habitualment per esqueix, utilitzant molt l’empelt varietal. Es trasplanta fàcilment encara que siguin exemplars molt grans i vells, característica molt interessant per la utilització d’aquest arbre en jardineria.

Simbologia: és un arbre fonamental en les cultures mediterrànies des de molt antic. Avui en dia és símbol de la pau i antigament també de la victòria i de la castedat. A l’antiga Roma, els nous cònjuges, portaven corones de fulles d’olivera, així com quan els morts anaven a la pira funerària. També els guerrers victoriosos portaven corones d’olivera. Quan un llamp trencava una olivera era senyal de mal auguri i indicava el final de la pau. A la Bíblia, una paloma amb una branqueta d’olivera assenyala a Noè la fi del diluvi. En fi, al pavelló de la ONU, una corona d’olivera simbolitza la pau universal, per no parlar de tots els rituals que utilitzen la unció amb oli.DSC_3629 (2)

Utilitats: a l’agricultura mediterrània és un dels cultius més importants tant en extensió com en importància econòmica. La nostra gastronomia és inimaginable sense l’oli d’oliva (l’oli de més qualitat i més sa) i les olives de taula. La seva fusta és de gran qualitat i pot utilitzar-se en l’ebenisteria,  la fabricació d’instruments musicals i la talla, entre altres utilitats. Amb les podes disposem d’una magnífica llenya. En jardineria una olivera vella té molt valor ornamental (i econòmic) i és una peça quasi imprescindible a qualsevol parc o jardí de certa mida. La plantem solitària per ressaltar el seu magnífic aspecte i també la seva càrrega simbòlica. És per tant, amb el xiprer, el garrofer i la vinya, l’ànima del paisatge mediterrani.

thumb_DSC_1386_1024

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s