TAMARIX sp.

DSC_6869

 

 

Introducció: el gènere dels tamarius (Tamarix sp.) consta d’unes 60 espècies, entre arbres i arbustos, molt difícils de distingir entre elles fins i tot pels botànics. Per tant, en aquesta entrada, només parlarem d’ells com a gènere i dels seus aspectes comuns (que són molts) amb imatges de diferents espècies que personalment no sé diferenciar. Aquests arbres o arbustos els podem trobar sovint plantats a les platges per la seva alta resistència a la salinitat.

Nom comú: tamariu, farga, gatell, bruc de riera, tamarit, tamarell (Balears), tamarisco (cast.).

Família: tamaricàcies (Tamaricaceae).

Origen: Euràsia i Àfrica segons l’espècie.

Etimologia: sembla que la paraula Tamarix deriva del llatí i és una referència al riu Tamaris en la Hispania Tarraconensis.

Descripció: gènere d’arbres o arbustos, entre 1 i 15 metres d’altura, habitualment perennifolis i formant masses denses. Es caracteritzen per tenir branques molt fines i un fullatge lleuger gris verdós. L’escorça és llisa i suau quan és jove i molt rugosa quan envelleix, d’un color marró vermellós. Les fulles tenen forma d’esquama d’un o dos mil·límetres de llarg, sovint amb incrustacions de sal. Les flors, molt vistoses, són de color blanc o rosat i apareixen en inflorescències d’uns 10 centímetres a les puntes de les branques joves. Aquesta floració es produeix habitualment a la primavera i l’estiu, però algunes, com el Tamarix aphylla, floreixen a l’hivern. Cada flor produeix milers de llavors diminutes, contingudes en petites càpsules, habitualment decorades amb un plomall de pèls, que es dispersen pel vent o l’aigua.

Hàbitat: Aquest gènere acostuma a viure a les zones més seques i amb exposició a ple sol, però té arrels molt profundes que arriben a trobar l’aigua a molta profunditat. Suporten terres alcalins però la seva característica principal és la resistència a la salinitat (fins a 150.000 parts per milió de clorur sòdic soluble). Estan molt ben adaptades als incendis i als forts vents marins.

Reproducció: es multipliquen per llavors, que han de ser molt de temps en terres totalment saturats d’aigua o a través d’arrels adventícies o també per tiges soterrades. També els podem reproduir per esqueixos.
Utilitats: antigament s’utilitzava per a adobar pells o com antidiarreic pel seu poder astringent. La seva fusta és de certa qualitat i s’utilitza a l’ebenisteria o com a llenya. S’utilitza en jardineria ornamentalment, últimament es planta molt a les platges per fer ombra, com a tallavents i també per retenir terres molt ermes.

 

DSC_1341DSC_3232

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s