LIQUIDAMBAR STYRACIFLUA

DSC_4865DSC_4982

Nom comú: liquidàmbar, arbre de l’ambre.

Família: hamamelidàcies (Altinagiaceae)

Origen: sud dels EUA, Mèxic.

Etimologia: Liquidambar, derivació llatina que vol dir ambre líquid, en referència a la resina aromàtica que s’obté de la seva escorça. Stiraciflua, epítet llatí que vol dir goma d’estírax.

Descripció: bell arbre caducifoli de gran desenvolupament, amb capçada habitualment estreta i cilíndrica que s’eixampla amb els anys, arribant a una altura de 40 metres i fins a 10 metres de diàmetre. Tronc (fins a més d’un metre de diàmetre) i branques velles molt característiques a causa d’unes profundes esquerdes suberoses. Fulles també molt característiques, similars a les de l’auró però alternes en comptes d’oposades. Aquestes fulles agafen bellíssims colors a la tardor, des del groc fins a moltes tonalitats del vermell i per aquesta raó és un arbre molt popular. Floració, a la primavera, molt discreta sense afegir-hi valor ornamental. Fruit globós, de la mida d’una pilota de golf i ple de fortes punxes que poden arribar a fer mal. Aquest fruit, en madurar, deixa anar petites llavors molt primes, negres i alades, d’un centímetre, que es dispersen ràpidament amb el vent. Aquests fruits, ja secs, romanen a l’arbre durant l’hivern. Aquesta és una altra peculiaritat que els fa reconèixer fàcilment quan no tenen fulles.

Hàbitat: arbre de lent creixement els primers anys però molt ràpid després i que finalment s’estanca. Tolera sense problemes gelades fortes. Prefereix terres lleugerament àcids, profunds, rics, argilosos i humits, encara que pot viure a terrenys més alcalins si hi aportem prou matèria orgànica. No tolera la sequera, requereix regs freqüents i amplis espais per desenvolupar la seva grandària. Per a obtenir una bona coloració a la tardor és millor que hi hagi fred diürn i no hi plogui massa, ja que caurien les fulles molt aviat. Les seves branques es trenquen amb certa facilitat amb el vent i no els agrada gens la poda, raó per la qual no es fa servir en alineacions al carrer si aquesta poda fos requerida.

Reproducció: es reprodueix per llavors a la tardor i per esqueix durant l’estiu. Les llavors les hem de recollir quan maduri el fruit, ja que és dehiscent i escampa les llavors ràpidament a finals de la tardor. Requereixen uns mesos de fred (4°C) per sortir de la letargia germinativa. Trasplantament, amb arrels ben formades, a l’hivern.

Utilitats: els natius americans ja coneixien les propietats de la seva resina, l’escorça i les arrels, que les feien servir com antidiarreic, dermatològicament, com a febrífug i sedant. La seva fusta és fràgil i es fa servir per fer pasta de paper de qualitat. També per fer marcs de quadres. L’ambre es va fer servir molt a França per aromatitzar els guants de pell i els emperadors mexicans el barrejaven amb el tabac. En jardineria és un arbre molt popular per la seva exuberant coloració a la tardor i el seu aspecte majestàtic en general. S’utilitza tant en alineació com en grups o en solitari. Com a curiositat, ha estat l’arbre triat per plantar-lo al World Trade Center Memorial de Nova York.

DSC_1799 (1)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s