Casuarina cunninghamia

 

DSC_1919DSC_7509

Nom comú: casuarina, pi australià. Arvore-da-tristeza (port.)

Família: casuarinàcies (Casuarinaceae).
Sinònim: Casuarina equisetifolia var. microcarpa. 
Origen: costa est d’Austràlia des de Nova Gal·les del Sud fins al nord de Queensland.
Etimologia: Casuarina, en referència a la similitud de les seves fulles amb les plomes de l’au corredora “kasuari”, similar a l’estruç. Cunninghamia nom dedicat a l’explorador i recol·lector de plantes anglès Allan Cunningham (1791-1839).

Descripció: primer de tot i encara que ho sembli la casuarina no és una conífera. El que semblen les acícules d’un pi són en realitat branquetes cobertes de minúscules escames formant anells i que són les autèntiques fulles. És un arbre perennifoli, de ràpid creixement, de capçada piramidal quan és jove i més oberta després i que pot arribar als 30/35 metres d’altura. Tronc recte, ramificat ja a poca alçada. Escorça color castanyer grisós, llisa primer i més fosca i rugosa després, que desprèn tires longitudinals. Les branques són llenyoses i grisenques sobre les que neixen altres branquetes primes, i herbàcies, que són les que semblen acícules de pins. Flors masculines i femenines en peus separats i molt petites i de poc interès. Els fruits són falses pinyes rodones i petites d’un centímetre aproximadament i que romanen molt de temps a l’arbre. En obrir-se, alliberen multitud de llavors molt petites, blanques i alades que són ràpidament dispersades pel vent.
Hàbitat: arbre de climes suaus i resistent a sequeres si no són molt prolongades. No és exigent i pot viure perfectament en terrenys molt pobres i sorrencs a prop del mar. Està perfectament adaptat al clima mediterrani. Les seves arrels amb associació amb certs fongs fixen el nitrogen atmosfèric igual que les lleguminoses.
Reproducció: per llavors. Aquestes germinen fàcilment, sense tractament previ i amb un alt percentatge d’èxit.
Utilitats: La seva fusta és molt dura i s’utilitza per fabricar pals, bótes i tanques. També és un magnífic combustible molt calòric. La seva escorça conté molts tanins i és utilitzada per tallar la diarrea. La seva principal utilitat però és com tallavents en zones ventoses i per estabilitzar i millorar terrenys, sobretot a prop del mar, ja que pot prevenir l’erosió amb el seu sistema radicular profund, extens i capaç de fixar nitrogen. En jardineria s’utilitza bastant en grups i alineacions en camins i carretes pel seu atractiu aspecte i ràpid creixement.

DSC_2211

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s