KOELREUTERIA PANICULATA

DSC_2195

DSC_2199.jpgNom comú: saboner de la Xina, sapinde de la Xina, arbre dels fanalets, koelreuteria.
Família: sapindàcies (Sapindaceae).
Origen: Xina, Corea.
EtimologiaKoelreuteria, gènere dedicat a Joseph Gottlieb Kölreuter (1733-1806) metge i botànic del jardí botànic de Karlsruhe. Paniculata, epítet llatí que, en referència a les seves inflorescències, significa en panícula, en raïms que es van aprimant arribant a l’àpex.
Descripció: arbre caducifoli de mida mitjana, 8/10 metres d’altura, capçada arrodonida i creixement una mica lent. Habitualment el tronc és recte, fissurat longitudinalment i d’un color castany grisenc. Fulles alternes, imparipinnades amb 7/15 folíols ovals, amb la vora serrada irregularment, acabats en punta i amb una longitud total d’uns 15/40 centímetres. El fullatge, lleuger, es torna d’un groc viu a la tardor. Floració atractiva en grans i abundants panícules penjants, de flors grogues als mesos de maig, juny o principis de juliol. El fruit té una bonica forma de fanalet, primer verd i després marró vermellós i es mantenen a l’arbre durant l’hivern. Les llavors són rodones, d’uns 6/8 mil·límetres de diàmetre, amb la coberta dura i negra.
Hàbitat: arbre bastant rústic que requereix exposició solejada. Li agraden els terres calcaris, lleugers i una mica fèrtils encara que s’adapta bé a d’altres diferents. Suporta bé la sequera i tem l’excés d’humitat a les arrels, però si volem un bon creixement el regarem de forma moderada. És bastant resistent al fred (no massa quan és jove), a la calor i a la contaminació. Sembla poc resistent a les ventades. Hem de vigilar al cuc de capgròs que penetra a la fusta, el podem matar amb un filferro penetrant pel forat que fa. També pot patir la mosca blanca. No admet la poda, només la formació al viver i l’hem d’asprar quan és jove, ja que té tendència a desenvolupar un tronc tortuós. Reproducció: per llavors (millor recol·lectades durant l’hivern), però estovant-les amb aigua molt calenta o escarificant la dura coberta. Per aconseguir-ho alguns utilitzant l’àcid sulfúric però és complicat i perillós. Mantenen el seu poder germinatiu uns quants anys. També es reprodueix per esqueix.
Utilitats: antigament es menjaven les llavors una vegada torrades, però avui en dia ja no hi ha aquest costum. En jardineria és un arbre bastant utilitzat en alineacions, de vegades fent un grup, per la seva ombra i també per la floració, pels seus curiosos fruits i per la bonica coloració groga abans de caure la fulla a la tardor.

DSC_2968

DSC_2883

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s