PHYTOLACCA DIOICA

DSC_1077

Noms comuns: bellaombra, ombú, fitolaca.
Família: fitolacàcies (Phytolaceae).
Origen: Nord d’Argentina, sud del Brasil, Uruguai i Paraguai
Etimologia: Phytolacca, del grec phyton, que significa planta, i lacca, que vol dir tint vermell. Dioica, del llatí, significa dues cases, ja que hi ha exemplars masculins i femenins.

Descripció: encara que morfològicament sembla un arbre, botànicament és una herba, el seu tronc no presenta els típics anells llenyosos i la seva “fusta” és tova i esponjosa. És una planta perennifòlia sempre que l’hivern sigui suau, si no perd la fulla. Tronc curt, molt gruixut, d’escorça aspra i rugosa, amb una base molt gran i nodosa formada per arrels visibles de les quals poden sortir nous troncs. Capçada densa, rodona i irregular, de gran desenvolupament, amb una altura d’uns 15 metres i una amplada molt considerable. Branques molt gruixudes amb cicatrius de les fulles caigudes. Fulles simples i alternes, amb formes variables, ovals el·líptiques o lanceolades, de marge sencer i fins a 20 centímetres de llargada i 7/8 centímetres d’amplada. Són verd fosc brillant a l’anvers i més pàl·lides i amb el nervi central ben marcat al revers. Les flors femenines i masculines a diferents peus (dioiques), essent molt petites i agrupades en raïms penjants d’un color blanquinós. Floració a l’abril/maig. Infructescències d’uns 15/20 x 2,5/3 centímetres, formades per nombroses baies globoses. Aquestes infructescències comencen sent de color groc, després vermell i finalment negre quan són ben madures. Llavors negres d’uns 3 mil·límetres.

Hàbitat: planta de molt ràpid creixement que arriba al màxim desenvolupament en uns quinze anys. És una planta de clima suau i pot suportar fins a -5° sempre que les gelades siguin curtes i esporàdiques. Al voltant dels 0° perd les fulles i amb una mica més de fred poden morir les branques. És molt rústica i accepta molts tipus de terres. Respon molt bé a la salinitat i a la proximitat del mar. Li agrada els terres amb certa humitat però els recs abundants i continus poden podrir fàcilment les arrels. No requereix cap poda de formació, però es poden tallar les branques que arriben a terra. És una planta lliure de plagues o malalties.

Reproducció: per llavors, macerant els fruits per separar-ne les llavors que després s’hauran d’assecar. Es poden sembrar o emmagatzemar ja que conserven la viabilitat un any com a mínim. Suporta bé el trasplantament.
Utilitats: s’han utilitzat les arrels i fruits com a tint molt potent. La infusió de les seves fulles provoca vòmits i és un fort purgant. Molt apreciat en jardineria per la seva magnífica ombra i el seu  aspecte ornamental. S’utilitza com a exemplar aïllat o en petits grups, reservant-li força espai pel seu gran desenvolupament. Tampoc es pot plantar a prop d’edificis ni a voreres pavimentades per la força de les seves arrels.

thumb_DSC_1071_1024

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s