GLEDITSIA TRIACANTHOS

 

DSC_3073DSC_4286

Nom comú: acàcia de tres espines, acàcia de tres punxes, acàcia negra, assotacristos.

Família: cesalpiniàcies (Cesalpinaceae).

Origen: Nord-amèrica

Etimologia: Gleditsia, dedicada a J. Gottlieb Gleditsch, professor berlinès de botànica del segle XVIII. Triacanthos, prové del grec, i es refereix al fet que les seves espines tenen tres puntes.

Descripció: Arbre caducifoli d’àmplia capçada, no massa densa i que arriba als 10/12 metres d’altura, i molt excepcionalment fins als 40 metres en origen. Tronc vermellós i escatat que junt amb les branques principals té les fortes espines que li donen nom, Actualment s’utilitza la varietat inerme, que no té punxes. Fulles paripinnades de 10/15 parells de folíols encara que de vegades poden ser bipinnades. Folíols de ½ centímetres oblongs i lanceolats, una mica serrats. Flors en raïms verdosos penjants sense gens d’interès ornamental. Floreix a la primavera. Els seus fruits són uns llegums retorçats en espiral que poden arribar als 25 centímetres de llarg. Aquest arbre dona un any moltíssims llegums i un altre molt pocs. És el fenomen conegut com a “alternança de producció”. A dins de cada llegum hi ha 15/20 llavors marrons i d’aproximadament 0,8/1 centímetre i molt similars a les del garrofer.

Hàbitat: arbre de climes suaus, creixement ràpid i molt rústic. S’adapta a tot tipus de terres, fins i tot tolerant els salins sempre que no siguin humits. Resistent a la sequera i a la contaminació. És fàcil que el vent fort trenqui alguna branca. Si disposa de prou espai, no requereix cap poda, però si necessitem podar-lo, s’ha de fer després de l’estiu per evitar exsudacions perjudicials. No té plagues importants.

Reproducció: per llavors, esqueix o empelts. Per a aconseguir una bona germinació hem d’estovar la capa protectora de les llavors i estratificar-les dos mesos a uns 2 °C de temperatura abans de sembrar-les. Tolera molt bé el trasplantament.

Utilitats: la seva fusta s’utilitza en fusteria i en ebenisteria. Els seus fruits s’han utilitzat per a alimentar el bestiar en època de carestia, però té efectes laxants. És un arbre força utilitzat en jardineria, sol o en alineacions, per la seva rusticitat i el ràpid creixement, i perquè aporta una ombra lleugera.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s