PUNICA GRANATUM

DSC_1024

 

 

DSC_3950

DSC_4844

Nom comú: magraner, badabadoc, badaloc, badoc.

Família: punicàcies (Punicaceae).

Origen: Sembla que el seu origen és l’actual Iran o més àmpliamente l’Àsia occidental, encara que fa milers d’anys que creix espontàniament o es conrea a la conca mediterrània, essent un dels primers conreus fruiters coneguts.

Etimologia: Punica, el nom del gènere, prové del fet que aquests arbres eren originaris de la regió nord-africana de l’antiga Cartago (?). Granatum, epítet llatí que significa granat, ple de grans.

Descripció: petit arbre caducifoli que arriba fins a un màxim de 4 metres d’altura. Té una capçada irregular o estesa, densa i molt ramificada. Tronc molt tortuós i grisenc amb l’escorça escamosa. Algunes branquetes axil·lars es converteixen o s’acaben en espines. Fulles simples, oposades, ovals, lluentes, lleugerament coriàcies i d’uns 4 x 2 centímetres. Flors hermafrodites aïllades, però habitualment agrupades en 4/5 unitats, d’uns 3/4 centímetres, vermelles i molt vistoses, que apareixen a l’extrem de les branques joves. L’arbre floreix des del mes de maig fins al juliol. Hi ha algunes varietats arbustives purament ornamentals, molt atractives, que floreixen profusament sense donar fruits. El fruit, la deliciosa magrana, té forma de baia globosa anomenada botànicament balàustia i s’envolta d’una capa coriàcia que quan madura té un color que va des del groc fins al vermell. A l’interior és ple de llavors cobertes d’una polpa molt sucosa i d’agradable sabor.

Hàbitat: és un arbre de creixement lent, poc exigent i que s’adapta a molts tipus de terres, fins i tot els lleugerament salins. Requereix molta calor a l’estiu, fins a 40º, i quan perd la fulla pot resistir fins a -15º, però li fan molt de mal les glaçades de la tardor o les més tardanes. Exposició a ple sol i molt resistent a la sequera (de fet és un arbre considerat de zones àrides). Malgrat això, quan es conrea agrícolament, per obtenir-ne bones collites i de qualitat, requereix terres una mica humits, profunds, adobats i també uns quatre regs anuals en moments claus de la temporada. A més, té una gran necessitat de calor i és per aquesta raó que es cultiva al nostre país i al País Valencià, especialment a Elx.

Reproducció: la forma més habitual de reproduir-lo és per estaca a la primavera i empeltant-lo, amb la varietat desitjada, l’any següent. També es pot reproduir per llavors però és massa lent.

Utilitats: a més del seu interès agrícola i com a arbust ornamental, hem d’afegir que s’utilitza molt per a fer bonsais. Aquest arbre sempre ha tingut un valor simbòlic molt important a les diferents cultures. Per als jueus és un símbol de la veritat, a Armènia, Indonèsia i la Xina és un símbol de fertilitat i a la mitologia grega era un símbol de la deessa Hera. També simbolitza el poder, per la forma de corona del fruit, i és per aquesta raó que els faraons eren enterrats amb magranes.  Amb referència a la medicina i tradicionalment, l’escorça de l’arrel era utilitzada com a vermífug, ja que provocava la paràlisi i mort de la tènia i altres cucs del sistema digestiu. S’utilitzava també com a antidiarreic, antihemorràgic i per baixar la febre en processos gripals i contra les angines inflamatòries, encara que aquesta escorça conté alcaloides tòxics i no és gens recomenable en cas de gastritis, úlceres i durant l’embaràs i la lactància.DSC_4761DSC_7447

DSC_1781

A la imatge superior una varietat de Punica Granatum ornamental.

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s