CEDRUS DEODARA

DSC_0794

Nom comú: cedre, cedre de l’Himàlaia, cedre de l’Índia, cedre ploraner.

Família: pinàcies (Pinaceae).

Origen: contraforts de la serralada de l’Himàlaia, Índia, Xina, Nepal, Afganistan.

Etimologia: Cedrus , deriva del grec ‘kedros’, paraula utilitzada per anomenar un tipus de ginebra. Deodara, paraula del sànscrit que significa “la llar dels déus”.

Descripció: gran conífera, sempre verda, de capçada piramidal, que pot arribar fàcilment als 30/40 metres d’altura, i ocasionalment en origen, fins als 70 metres i 3 metres de diàmetre de tronc. Aquest és molt recte, ramificat des de la base, grisenc i amb escates que es desprenen irregularment. Branques horitzontals amb les branquetes petites penjants, que li donen un aspecte ploraner molt elegant. Les fulles són acícules d’uns 3/5 centímetres per 1 mil·límetre de gruix, de color verd brillant i habitualment agrupades formant una mena de pinzell. És un arbre monoic amb flors masculines solitàries i cilíndriques d’uns 7 centímetres i les femenines en forma de pinya d’un centímetre. Fruits en pinya oval, erecta, amb moltes escates, que quan madura, després de 2 o 3 anys, es desintegra llançant moltes petites llavors triangulars alades.

Hàbitat: aquesta conífera és de ràpid creixement, pot arribar a viure uns mil anys i fins a 3000 metres d’altitud. No és exigent pel que fa al terra sempre que aquest no retingui la humitat i per aquesta raó s’aconsella no regar-la massa, ja que les seves arrels es podreixen amb certa facilitat. Exposició a ple sol, suporta bé la calor i el fred encara que si les gelades són fortes o prolongades perd la fulla. Pot ser atacada per pugons i cotxinilles.

Reproducció: per llavors, i les seves varietats ornamentals com la glauca, argentea, aurea, pendula, etc., per empelt sobre el peu de llavor.

Utilitats: la fusta, molt durable i aromàtica, s’utilitza en fusteria i per a extreure’n essències molt apreciades en perfumeria. Té també propietats antisèptiques, sobretot fungicides. Aquestes essències s’utilitzen molt en medicina aiurvèdica per millorar la digestió, eliminar toxines del l’intestí, per a la tos i per a guarir malalties de la pell com l’èczema o la psoriasi. En jardineria s’utilitza sovint i també les seves varietats ornamentals, en solitari o en grup, pel seu imponent i elegant aspecte, però hem de tenir molt en compte el seu gran desenvolupament i reservar-li molt d’espai. Altres espècies de cedres no tan utilitzades són el Cedrus libani i el Cedrus atlantica, aquest últim de les muntanyes de l’Atles.

DSC_1754

A la imatge superior, Cedrus deodara var. glauca

DSC_4118

A la imatge superior, Cedrus deodara var. aurea

DSC_4038

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s