CERATONIA SILIQUA

 

 

DSC_3752

 

 

 

DSC_4609 (1)Nom comú: garrofer, garrover o garrofera.

Família: fabàcies (Leguminoseae).

Origen: litoral oriental del mar Mediterrani.

Etimologia: Ceratonia, del grec ‘keration‘ en al·lusió al seu llegum en forma de banya. Siliqua, epítet llatí que significa beina.

Descripció: arbre perenne, de fins a 10/12 metres d’altura i copa densa, habitualment molt estesa. Tronc grisós, curt, fissurat i tortuós quan és vell. Fulles compostes, d’uns 10 centímetres, paripinnades amb 6/10 folíols, lleugerament coriacis, ovals, d’uns 4 centímetres, d’un color verd fosc brillant a l’anvers i mat al revers. Flors petites, sense corol·la, unisexuals, en raïms cilíndrics des de maig fins a la tardor, sobre fusta vella. Fruit en llegum penjant, de 10/20 centímetres de longitud, aplanat, gruix, gairebé negre quan madura i amb polpa dolça comestible. Llavors ovalades de color marró fosc.

Hàbitat: aquest arbre, junt amb l’olivera, l’alzina i el xiprer, és un dels més representatius de la conca mediterrània. Prospera a ple sol, en climes suaus, sense gelades fortes, fins a uns 600 metres d’altitud. Suporta perfectament la sequera i els terres més pobres, preferentment calcaris, sempre que no siguin humits. Té una arrel principal molt profunda i un sistema radical molt extens, raó per la qual el seu transplantament és realment difícil si l’arbre no es prepara curosament.

Reproducció: per llavors, submergint les llavors en aigua uns quants dies després de bullir-les o pel mètode de l’àcid sulfúric concentrat (una hora en remull !?). Sobre el peu així obtingut s’empeltaran les diferents varietats desitjades.

Utilitats: la fusta, vermellosa, és molt valorada en l’ebenisteria, encara que no suporta la humitat. Els fruits han estat utilitzats tradicionalment per a alimentar el bestiar i també els humans en èpoques de fam. Curiosament els lapons importen garrofes trossejades per a complementar l’alimentació dels seus rens a l’hivern. La farina de les llavors  s’utilitza com a espessidor en farmàcia i en alimentació i també com a substituts del cafè o la xocolata. És molt interessant saber que el pes mitjà de la llavor del garrofer era el quirat, ja que les llavors s’empraven antigament per a pesar joies i medicaments, i d’aquí el nom de la unitat de pes dels metalls i pedres precioses.

DSC_0976

 

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s