PARKINSONIA ACULEATA

 

 

 

 

Nom comú: parkinsònia. Noms en castellà: palo verde, espino de Jerusalén.

Família: cesalpiniàcies (Leguminoseae).

Origen: des de Mèxic fins al nord de Sud-amèrica.

Etimologia: Parkinsonia, dedicada al botànic i farmacèutic anglès John Parkinson (1567-1650); aculeata, epítet llatí que significa posseïdora d’espines.

Descripció: petit arbre d’aspecte eteri, de color verd clar, caducifoli o semicaducifoli en funció del clima, que pot arribar als 8 metres d’altura, tronc retorçat i copa estesa en forma de para-sol. El tronc, sovint amb branques des de la base, primer és llis i verdós i després es torna fosc i escamós. Branques verdes i sinuoses, esteses, amb el fullatge penjant. Té tres espines en cada nus, recta la del mig i obliqües les altres dues. Fulles compostes, d’uns 30 centímetres, bipinnades, amb el raquis secundari persistent a la caiguda del folíols (40 parells), que li permet continuar fent la fotosíntesi, raó per la qual no sembla caducifoli. Aquests folíols són molt petits (3/9 x 1/2 mil·límetres). Flors bisexuals agrupades en raïms axil·lars nombrosos, d’un atractiu color groc ataronjat. Floració a l’inici de l’estiu. Fruit en llegum d’uns 10 centímetres, amb 2/3 llavors, que es formen durant la tardor i romanen a l’arbre tot l’hivern.

Hàbitat: arbre de ràpid a moderat creixement, resistent al fred si les gelades no són nombroses o persistents. És molt poc exigent respecte als terres, fins i tot els pobres i calcaris, però ben drenants. S’adapta molt bé a les zones mediterrànies seques. Exposició a ple sol, requerint regs ocasionals a l’estiu si volem un bon creixement. És molt resistent al vent i a la contaminació. També requereix poda de formació per evitar troncs retorçats i eliminar periòdicament les branques més baixes a causa de les espines. Pot arribar a ser una espècie invasora (Austràlia, Àfrica).

Reproducció: per llavors, les quals mantenen el seu poder germinatiu uns quants anys. Hem d’estovar les llavors prèviament a la sembra.

Utilitats: la fusta, dura, pesada i trencadissa, s’utilitza com a combustible. El fullatge i els fruits s’utilitzen com a aliment per al bestiar  a causa del seu alt component proteic. Les fulles i l’escorça tenen, en infusió, propietats medicinals contra la tos i la febre. Quan la planta es mostra en forma arbustiva forma tanques absolutamente impenetrables. En jardineria s’utilitza com a element aïllat pel seu interessant aspecte eteri i la seva magnífica floració.

DSC_1114

DSC_2710

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s